De bancs (per seure) i Cesgarden – La importància dels moments

Cada cosa té el seu moment. Hi ha actuacions que no s’han de fer ni abans ni després, sinó quan toca. Si no es fa així, es corre el risc d’errar el tir, com ha passat en dos esdeveniments dels que aquests dies ens fem ressò al Diari. Començaré pel més recent, la retirada d’uns bancs de la Plaça des Pins de Ciutadella.

Segur que algú pensarà que per quatre bancs ja muntam un escàndol. Cert, tal vegada aquesta no és una d’aquelles exclusives que obliga a aturar la rotativa quan el Diari ja s’està imprimint, però té un altre interés molt més concret: afecta als ciutadans de manera ben directa. L’Ajuntament de Ciutadella ha decidit llevar uns quants bancs on seien les persones que esperaven els autobusos (a Ciutadella coneguts com troles, a ca meva com correus) de la Plaça des Pins. Prest aquests vehicles ja no s’aturaran a aquesta plaça, i els bancs ja no seran tant emprats, però en aquest cas, el Consistori ha passat l’arada davant del bou. Allò més lògic hagués estat esperar a que els autobusos es traslladessin i immediatament després traslladar els bancs. Si feia falta, traslladar-los el vespre abans de l’estrena de l’estació temporal. Així, s’ha desvestit un sant per vestir-ne un altre, però el problema és que el sant que va vestit encara no exerceix. Els bancs esperen a la Via Perimetral, però els busos encara no hi operen, i mentre, a la Plaça des Pins, hi ha gent que espera per seure i no pot fer-ho. Bé, ara sí, que l’empresa dels busos ha aportat el seu propi mobiliari per fer més còmoda l’estada dels viatjants abans de pujar als correus. Les cadires que hi ha semblen més pròpies de la sala d’espera d’un dentista, tot sigui dit.

No és una obligació de l’Ajuntament fer més agradable l’espera dels clients d’unes empreses privades, clar que no, però què costava mantenir uns dies més els bancs a la Plaça? No suposava doblers, i es donava una millor imatge. Cada cosa al seu temps.

El segon esdeveniment on els temps són importants és el cas Cesgarden. En aquesta ocasió, la conseqüència d’actuar en un moment o altre no implica si ens podem asseure o no a un banc, però sí que pot condicionar tenir doblers o no per pagar més bancs i que així la gent es pugui seure. El Consell ha obert una nova via judicial intentant evitar una indemnització milionària. Una decisió que aplaudeixo i per a la que desitjo tota la sort del món. De fet, aquesta decisió es pren perquè en el seu dia no se’n varen prendre altres.

Durant el procés judicial van passar moltes coses. Qui defensava el Consell no va emprendre segons quines accions quan era el moment de fer-ho. Per exemple, qüestionar el curiós peritatge que ha servit per calcular l’import de la indemnització, al·legar els dubtes sobre les propietats de les finques o respondre als jutges quan li traslladaven informació. Tot açò no es va fer llavors, i evidentment que no sabem què hagués passat si s’hagués actuat d’una altra manera, però a casa meva em deien que totes les deixades són perdudes, i no per pensar que trobaràs la porta tancada no l’has d’intentar obrir. Hi ha moltes coses qüestionables en aquest procés, i mereixen resposta, però el més important és que en el seu moment no es va actuar. Repeteix, cada cosa al seu temps.

Leave a Reply