Sant Jordi canvia el drac pel dret

Sant Jordi havia estudiat dret a distància. El seu contracte fix discontinu a una empresa de desratificació li deixava alguns mesos lliures per formar la seva ment. Enrere havia quedat l’etapa d’encalçar dracs que amenaçaven princeses. S’havien extingit feia temps, després que una d’aquelles marques de roba que s’anuncien en francès a la tela popularitzés les bosses de pell de draç. Va ser tot un boom. O sigui que Sant Jordi s’havia convertit en advocat, i aprofitant el seu passat de contactes reials, havia aconseguit uns bons clients entre la monarquia. Molta parafarnàlia, poca feina i bons honoraris. El negoci perfecte.

Així que la telefonada que va rebre aquell dia no el va sorprendre en excés. El Monarca el citava al seu palau quan abans millor. Normalment, Sant Jordi rebia els clients al seu despatx, però feia temps que sabia que el Monarca pràcticament no sortia dels seus dominis. El ballador de l’anca el tenia ben limitat. Així que agafà el maletí i la tablet, i partí cap a veure el seu millor client.

  • Jordi, la meva filla té problemes.
  • Els problemes de la seva filla són els meus problemes -respongué l’advocat, pensant que ho eren sempre que el Monarca seguís pagant cada mes aquella nòmina generosa.

La situació no era fàcil. La filla s’havia ficat en un merder dels grans. Aquella doneta que es guanyava l’empatia de la gent només amb un somriure s’havia saltat totes les normes fiscals del Regne. Ella havia mirat cap a una altra banda quan el seu enamorat, jove plantós i admirat per tots durant una temporada, havia fet les mil mangarrufes per embutxacar-se els doblers de tots. Tot per amor, deia el Monarca, que volia que la seva filla mantingués intacta la seva reputació.

Un cas interessant, pensà Jordi, i que feia molt per ell. La seva funció al passat havia estat salvar princeses del foc malèvol de dracs ferotges. Ara, li tocava lliurar una senyora amb sang reial del poderós embruix d’amor que li havia llençat un drac vestit amb pell d’Adonis. En el passat, les princeses només havien comès el delicte de ser un bon partit. Aquesta d’ara segurament havia vulnerat alguna norma més, però els Sant Jordis d’ara ja no anhelaven la integritat, sinó una font d’ingressos per poder sobreviure.

Així que començà a estudiar el cas i pensà la tàctica. Era senzilla. Havia de fer caure totes les culpes en aquell malèvol jove que, amb la seva bellesa, havia embruixat a aquella innocent dona de sang blava. Quatre telefonades i aclarit. Un cas ben senzill. Hi havia coses que amb els anys havien canviat. Altres, en canvi, seguien igual. La seva clienta sortí neta d’aquell cas, i el Monarca fou tant generós com sempre. Aquella vegada, a més, li regalà un llibre i una rosa. No ho acabà d’entendre, però acceptà. Mai no s’ha de dir que no a un regal…

Leave a Reply