Prou privilegis selectius, conciliació per a tots

No tenc cap animadversió cap als funcionaris. No m’agraden els tòpics i les frases fetes sobre aquest col·lectiu de treballadors. Però avui no puc evitar sentir-me indignat en saber que el Consell pagarà amb els seus doblers (o sigui, els meus i els de tots els menorquins) un complement salarial per a què els funcionaris que vulguin reduir la seva jornada per a cuidar els seus fills no vegin tant reduïda la seva nòmina a finals de mes. Em sembla molt bé que s’implantin mesures per a permetre una veritable conciliació de la vida laboral i familiar, i crec que fan falta moltes més passes en aquest sentit. Però si s’avança, que sigui en benefici de tots, no només d’uns quants.

No puc compartir que amb els doblers dels meus impostos es beneficïi només una part de la societat, un col·lectiu de treballadors concret. M’és igual si aquest col·lectiu és el dels funcionaris, el dels jardiners o el dels detectius privats. El problema és que es creen uns privilegis que no afecten a tota la societat però que sí es paguen per part de tots els ciutadans.

No em molesta pagar impostos si amb els meus doblers es finançen serveis justos i universals. Una escola per a tothom, on no es permetin segregacions segons el sexe de l’alumne; una sanitat que atengui a tothom independentment de la seva procedència; uns serveis socials que obrin la porta a qui els necessiti sense demanar-los si xerren, parlen o rallen. Per què, idò, amb els meus impostos he de permetre que uns treballadors puguin tenir més facilitats que altres per conciliar la seva vida laboral amb la familiar? Per què no em puc beneficiar jo d’aquesta ajuda i sí els treballadors del Consell? Quina diferència hi ha entre ells i jo? Per què aquest favoritisme?

Repeteix, no s’ha d’interpretar aquest article com un atac cap als funcionaris, un sector necessari. Aquest escrit pretén ser una aportació a un debat que poques vegades s’encara: Per què amb els doblers de tots hem de pagar privilegis a una classe concreta? Qui ha ideat aquest sistema i per què? Podria enllaçar aquest tema amb el Nivell 33. Un altre privilegi per a només una classe concreta, i llavors ja serien dos arguments per motivar una necessària reflexió no sobre les persones, sinó sobre el sistema.

I repeteix, benvingudes siguin totes les passes que permetin a les persones aplicar aquella màxima de treballar per a viure i no viure per a treballar. Però si es camina, caminam tots al mateix ritme.

Leave a Reply