La Junta Local (crec) s’ha de mantenir – La meva (llarga) anàlisi

Aquest article em durà més problemes que alegries, però duc molts dies relatant el que pot ser el final de la Junta Local de Fornells, i no puc evitar fer la meva anàlisi particular. Una visió oberta a crítiques, atres opinions i comentaris. Crec que el que fa falta en aquest tema és un veritable debat, no un joc de retrets estèrils. L’opinió és llarga, paciència per llegir-la.

La Junta Local de Fornells va néixer com un succedani d’una independència impossible. Dic impossible perquè era una inciativa inviable i poc pràctica. No qüestionaré jo la legitimitat d’un poble per voler sentir-se encara més poble i refermar els seus trets identitaris, però la identitat ha d’estar acompanyada de viabilitat, i en aquest cas, tots els informes ho negaven. Una bandera sense pa per alimentar tots els que s’aixopluguen sota ella no serveix de res.

Per tant, sortosament l’etapa de reivindicació de la independència es va superar. Durant uns quants anys, Fornells es va dividir, i la distància simbòlica entre Fornells i Es Mercadal també va créixer. Alguns van dur el sectarisme a límits indecents, aplicant aquell lema tant buit de “si no estàs amb mi, estàs contra mi”. Molts no volien colors grisos: o blanc o negre, i l’ambient es va crispar com quan la tramuntana pica l’aigua de la badia i la torna innavegable. Finalment, el procés va acabar com aquelles pel·lícules americanes dels diumenges capvespre, amb un final previsible: la independència era impossible.

Superada així aquella etapa, els partits polítics representats a l’Ajuntament des Mercadal van decidir -encertadament- no aparcar les peticions de Fornells. No es podien obviar les demandes de part de la població d’aquest poble dins un altre poble. Tots els partits hi estaven d’acord, i s’havia de dotar Fornells d’algun instrument que els permetés una certa autonomia. La fórmula escollida fou la Junta Local, i totes les formacions amb el seu vot donaren vida a una criatura que ja abans de néixer havia mostrat les seves cartes.

Tots els partits sabien que una Junta Local és un instrument polític. Des del moment en què està integrada per representants dels diferents partits, la Junta és política. Des del moment en què està pensada per fer sentir les veus dels ciutadans a través d’unes persones escollides democràticament, la Junta és política. I així es va decidir i recolzar per part de tots. No pot ser que dos anys enrere es veiés bé que la Junta fos política, i ara es critiqui aquest fet i s’empri com a argument per dissoldre-la.

Una de les virtuts de la democràcia és ser la representació del poble. I per sort, els pobles són diferents. Es Mercadal no vota el mateix que Fornells, i açò ja se sabia quan es va decidir que la composició de la Junta sortiria dels vots emesos només a Fornells. Fou una decisió encertada, justa. No tindria sentit voler donar autonomia a una zona a partir de la radiografia social d’un altre nucli. Per tant, quan es va votar la composició de la Junta, ja se sabia que aquesta no seria del mateix color polític que el que llavors governava a Es Mercadal. Llavors, açò no va suposar cap problema, almenys oficialment. I així havia de ser: es creava una Junta de representació del poble, no una extensió de l’Ajuntament a Fornells. Damunt el paper, aquell organisme no havia de ser un braç executor per fer a Fornells allò que es decidia a Es Mercadal. Al contrari. Havia de ser un conducte per a què l’opinió de Fornells arribés as Mercadal amb més força i claredat. Encara que aquesta opinió no agradés as Mercadal.

Repassant la trajectòria de la Junta, un es dóna compte que certament no ha complert les expectatives creades. Va començar amb molt mal peu, plantejant una qüestió veïnal com un enfrontament Junta-Ajuntament. Ja llavors s’iniciaren els retrets i les diferències, situació que lluny de calmar-se, ha anat empitjorant. Ningú no ha sabut posar pau en aquest conflicte. Des de fa mesos, el carrer té la sensació que tot s’ha convertit en un pols entre el president de la Junta i el batle. Una qüestió quasi personal, un combat polític que poc té a veure amb solucionar els veritables problemes de Fornells. Un partit de tennis, on els fornellers han quedat reduïts al públic que veu passar la pilota mentre espera si aquell enganxarà un bon drive o optarà per un revés col·locat. I el pitjor de tot és que algunes de les parts en conflicte no s’esforçen gens per canviar aquesta situació. La situació està enrocada, i ningú no mou fitxa. Ni un ni altre.

Ho he dit a molts dels actors en aquest conflicte i ho mantenc: aquí ha fallat tothom. La Junta no ha funcionat com hauria d’haver-ho fet, no ha estat l’altaveu que Fornells mereix. I no ho ha estat per moltes raons. Segurament ha estat una organització poc funcional i efectiva. Massa paperassa i massa poc resultat. També ha fallat perquè un altaveu necessita una veu clara i neta, i moltes vegades la Junta no s’ha pronunciat en temes que necessitaven de l’opinió dels fornellers. Una organització plural i diversa necessita transmetre a l’exterior la pluralitat que du al seu interior, i a vegades s’ha fet una gestió massa personalista i presidencialista. Tenir la majoria no és sinònim de tenir la representació total, i en aquest cas, com passa en molts casos d’organismes petits, s’ha confós la persona amb la institució. La Junta també ha fallat perquè dins d’ella s’han creat dos bàndols. I també perquè des de fa un temps, ja no se l’escolta com correspon.

Ha fallat tothom, i el resultat ha estat una entitat que no ha funcionat com tocaria. A partir d’aquí, era necessari plantejar una pregunta: Què feim davant aquesta situació? I aquí és ón es produeix, crec modestament, el gran error. La solució no passa per la dissolució. És el camí més recte, el més còmode, però el menys correcte.

Es Mercadal va decidir donar a Fornells un instrument per a representar-se a sí mateix. L’aritmètica de les urnes ha posat cares i noms a les set cadires que es van habilitar quan es va crear la Junta Local. I repeteix, aquell ogranisme no estava pensat per ser una extensió de l’Ajuntament. Era -encara és- una entitat amb personalitat pròpia (personalitat de poble, no jurídica) que havia de dir allò que creiés que havia de dir, no allò que altres volien sentir. Reflectir les diferents opinions de Fornells havia de ser una de les virtuts d’aquest ens, i una de les missions de l’Ajuntament era encaixar aquesta disparitat i atendre-la. Certament, açò no ha passat. No es pot negar que algunes vegades -massa- la Junta s’ha instrumentalitzat políticament (que no és el mateix que dir que s’ha polititzat), i que ha servit més per fer oposició a l’equip de govern que no per altra cosa. Però potser açò no ha de ser forçosament negatiu. Si Fornells pensa que l’equip de govern no ho fa prou bé, té el dret a dir-ho a través de l’organisme creat per a fer sentir la seva veu. Per tant, l’argument que diu que la Junta s’ha fet servir per fer oposició és relatiu. Sí, algunes vegades servidor també ha tingut aquesta sensació, i ha pensat que determinada proposta estava pensada més per incomodar a l’equip de govern que no per aconseguir una millora concreta per a Fornells. Però repeteixo, potser açò és el que ha triat Fornells, i si és així, toca assumir-ho perquè va ser aquest equip de govern qui va donar vida a la Junta. I al límit de la demagògia, no està de més comparar aquesta situació amb una altra: si l’Ajuntament des Mercadal expressa una opinió legítima contra l’equip de govern del Consell o del Govern balear, està instrumentalitzant la institució? S’han de pensar el Consell o el Govern si dissolen l’Ajuntament?

El batle des Mercadal, a qui tenc per una persona intel·ligent i un polític hàbil, no ha sabut gestionar bé aquest tema. Ha caigut en el joc dels bàndols, i ara es troba en un carreró amb una sortida molt difícil. El seu entorn explica que dissoldre la Junta és una decisió que li ha costat molt prendre, que no tenia ganes de fer-ho però que s’hi ha vist quasi obligat. Potser sí, però des de la meva modesta opinió, crec que s’equivoca. No és políticament acceptable dissoldre un organisme creat per donar major democràcia al poble. No és correcte finar una entitat perquè un altre partit el gestiona de manera diferent a com un ho feria. No és acceptable eliminar un ens perquè genera més feina de la pensada. El camí no és aquest.

En aquest cas, el que pertoca és canviar tot allò que s’hagi de canviar de la Junta. Toca fer una reflexió per part de tots els partits, deixant de banda els carnets i demostrant sincerament que tots volen que Fornells tengui la mateixa autonomia que se li va donar quan es va decidir crear la Junta Local. Encara no he sentit ningú que digui que no està d’acord amb l’esperit inicial de la Junta. Toca, idò, recuperar-lo. Si s’han de canviar persones, que es canvïin. Si tothom mira per l’interès de Fornells, com diuen, i no per una cadira que exerceixi de trampolí polític, no haurien de fer por els sacrificis personals si açò suposa un bé general.

No crec que s’hagin esgotat totes les vies per intentar reconduir la situació i evitar la dissolució de la Junta. Si tothom vol realment mantenir la Junta, crec que encara és possible. Tirar una joguina al fems és més fàcil que intentar-la arreglar.

4 Responses to “La Junta Local (crec) s’ha de mantenir – La meva (llarga) anàlisi”

  1. Richard dice:

    Benvolgut Amic Llorenç, gràcies per donar oportunitat, mitjançant el debat, d´enriquir les aptituts que no han sigut bones. Valgui dir-ho que és una terapia frutuosa, sempre!

    Has de perdonar la falta de professionalitat en la meva redacció, sempre he tirat més per ciència que no humanitats, potser un gran error.

    Analitzant el teu article, per la rigorositat en l´ordre dels punts, magradaria matitzar un fet:
    Fornells en sí, després del procés d´independència va quedar tocat, crispat internament, i es va pronunciar una desafecció del ciutadà cap al polític, per raons que ara no cal comentar.

    com a consecüència directe, s´enten que més que mai ens haviem de guanyar al ciutadà, mitjançant capacitat de decició que no tenim i tacte, que a jo si que m´en ha faltat al seu inici, vaig caure en provocacions i em vaig equivocar.

    També, la junta generava dubte, ja ho va dir en Marc, gran company de junta i amic, la junta genera dubtes en tant la gent no sap ben bé que és, quan hi ha queixes a on van? qui resol problemes? perquè només feis peticions ? estan resoltes, es resolen? quines activitats faran? podeu participar?
    Doncs res, no teniem coneixement de les coses fins que no estaven qüasi fetes, cal dir, que en qüestions urbanístiques puntuals, el batle si que ens va informar. En altres ens enteravem per premsa.

    Dit açò, si que pens que tots tenim culpa, que des d´un inici van presonificar la junta smb jo, quan jo el que faig és donar trasllat dels acords de ple, qüasi sempre, llevat de 3 propostes, amb 5 vots a favor de 7, per tant, diàleg intern si, que moltes coses podia millorar també.

    LA MEVA CONCLUSIÓ:

    La clau de pas, és la següent: Es crea l´ens, amb el reglament, on s´especifica que el número de membres representatns per cada força política vindrà determinat per la circumscripció de les taules de Fornells d´acrod la llei d´hont.
    A continuació, el reglament diu: ( aprobat per unanimitat a la Sala, que els òrgans col.legiats són: El plenari, el president i el vicepresident ), ambdós darrers, s´escolliran mitjançant la votació nominal de cada membre, 7 en total, per tant, en relació als resultat electorals, que cada 4 anys n´hi ha, cambien.
    Què venc a dir: que la manca de confiança, a paraules del batle, s´hagués pogut suplir amb un senzill fet: que el guanyador electe al municipi escollís els membres formants de la junta, entost de donar un plaç de 9 mesos , com a mode de proba. Per tant, del moment 0 hi manca confiança. I manca de voluntat política, açò no vol dir , que jo com a conductor hauria d´actuar més intel.ligentment, però novelia i provocació, mala mescla.

    Com bé dius és un ens polític, per tant, algunes propostes podien agradar més o manco, hi estic d´acord, i a favor del Batle he de dir que sempre que l´he telefonat s´ha posat al telèfon.

    Com deies l´altre dia, saps què és per jo el més important, la meva família i la meva petitona, com tu vas dir a un episodi de cartes a n´Eloi.

    Una cosa, m´agradaria serguir el debat, amb el comentari de més gent, com més plural millor, em resigno a cometre en el futur els mateixos errors per tant, és necessari debatre més,…
    Em diries en quines coses penses que no ens hem posicionat o representat l´autèncita voluntat del poble? ho quan no hem dit el que els Fornellers volien que diguessim?

    Una abraçada i Gràcies per aportar en positiu!

  2. Marc Riera dice:

    Llorenç, del primer que estic d’acord és que aquesta carta no agradarà a tothom i ho comparteix. És dificil acceptar els errors que tots hem fet, però hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i reflexionar quan encara hi som a temps. Moltes vegades és difícil valorar un escrit d’opinió, i aquest no és una excepció, senzillament et vull donar l’enhorabona perquè és excel·lent!

    Salut i bon vespre!

  3. Richard dice:

    Marc, estic d acord.
    El problema és qui reflexiona??
    Sort demà marc!

  4. Xavier Piñol dice:

    De vegades l’opinió llunyana és la que més imparcial és i també qui mes s’apropa a la veritat. Jo no puntualitzaré ni una coma, ja que entenc que és així com s’aprecia la junta des de lluny. Reconec que tots els que representem algun càrrec, hem d’intentar apropar-nos mes als pensaments ciutadans, ja que existeix una afecció a tot el que representa la política. Tots dins de la JLF hem treballat per a tots els veïns de Fornells i crec que per analitzar amb perspectiva haurà de passar encara temps. Si, vull agrair a tots aquells veïns, associacions i entitats que ens han ajudat a tots, amb propostes, suggeriments i també amb crítiques. Que no tot val i que dels errors s’aprèn que ajudar és més important que negar que ningú és perfecte, que el més humil pot ser el més feliç i que la persona que menys t’esperes et pot donar un bon consell. Molt correcta l’escrit de opinió.

Leave a Reply