Allò que no te sé explicar – Cartes a n’Eloi (122)

Petitó meu, abans d’escriure aquestes línies t’he demanat consell. 122 cartes després, ja ets ben conscient que ton pare dedida cada diumenge un espai al diari per explicar-te aquest món. I com que crec que tu mateix ja t’has donat compte que hi ha coses que, per molt que te les intenti raonar, no hi ha qui les entengui, m’has demanat que escrigui «sobre lo guapo que som jo i na Bruna». I tens tota la raó del món, sou preciosos, i certament és més fàcil explicar açò que no mirar al nostre entorn i comprendre’l.
Perquè, petitó, com t’explic jo, per exemple, que la nostra conselleria d’Educació no escrigui bé el nom dels estudis que regula? Algú podrà dir que aquest fet és una anècdota, però és que ja en duim unes quantes, i un ja no sap si aquest cúmul d’anècdotes són errors espodràdics o el reflex del desinterés, la incompetència o la falsa sensació d’impunitat amb la que actuen. Et faré cas, Eloi, i em dedicaré a pensar que tu i la teva germana sou molt però que molt guapos.
Podria mirar un poc més enfora, i xerrar-te de com molta gent considera escandalós que un poble vulgui votar el seu futur. Ja ho vaig dir fa uns dies al meu blog, i encara ningú no m’ha donat cap argument que em faci canviar d’opinió: Per què no es pot votar? Fa por la democràcia? Per què la normativa actual limita la possibilitat de fer referèndums, quan se suposa que aquest país funciona a través d’un sistema en el qual tots decidim sobre tot? Res, criatura, et faré cas. Tu i la teva germana sou les coses més polides d’aquest món.
I si posam la mirada encara més enfora, ja em seria impossible explicar-te què passa a Ucraïna. Et podria contar les noticies i les diverses teories, però no et sabria respondre a la pregunta de per què ara sembla que al món només tenim aquest conflicte. No et sabria contestar si em demanes per què l’anomenada comunitat internacional s’implica tant en uns conflictes i oblida sistemàticament altres situacions. Ara tot sembla que passa en aquest país que fa frontera amb Rússia, i deixam de banda altres conflictes. Per exemple, quan temps fa que no parlam del Sàhara? Ai no, que no convé a segons qui, i que allà no hi ha res econòmic a guanyar! Ja ho deies bé. «Papà, escriu sobre la meva germana i jo, que som molt guapos». Tens tota la raó.
O sigui que, definitivament, m’hauré de dedicar a explicar al món que sou increïbles i que les lògiues petites males estones es compensen de sobres amb els milions de somriures que ens provocau a la vostra mare i a mi. Açò, criatura, sí que ho sé explicar.

Leave a Reply