I ara toca Europa – Cartes a n’Eloi (119)

Petitó meu, ahir vaig anar a un d’aquests esdeveniments en els que es veuen moltes corbates, talons i les joies. El partit polític que més comanda en aquest país va celebrar un acte a Maó per donar el sus a aquestes setmanes de campanya, precampanya i preprecampanya. Ara tothom ens recordarà que Europa és molt important, que ens hem d’implicar i que hem de sortir de casa i anar a votar el proper mes de maig per decidir quin futur volem. I tu me demanaràs: Què és Europa?
Ja saps que noltros vivim a una illa que es diu Menorca. Aquesta illa forma part d’un conjunt més ampli, d’un país i després d’un grup de països que van decidir ja fa uns anys caminar junts. Aquest darrer lot es diu Unió Europea, i t’ho he de confessar, no sé ben bé com funciona.
Hi ha un parlament, amb senyors triats per cadascun dels països que formen part d’aquesta Unió. Aquests són els que, suposadament, decideixen quines propostes es fan efectives i quines no. Ara bé, i els senyors eurodiputats ja em perdonaran el meu escepticisme, no tenc clar que facin res d’açò.

RESULTA QUE A MÉS d’aquests eurodiputats, hi ha uns altres senyors, anomenats comissaris, i després hi ha tots els caps de cada un dels països, que de tant en tant es troben i prenen decisions. Fins i tot a vegades es fan reunions de ministres, on també s’acorden coses. O sigui, hi ha molta gent que suposadament decideix, i al final no saps ben bé qui decideix què ni què decideix qui. Per açò, quan ara aterraran a l’illa senyors i senyores amb somriures profidén i omplint-se la boca de com n’és d’important la seva feina, no tenc clar si m’ho creuré. Europa pinta molt, ho tenc claríssim, però no sé si els eurodiputats pinten gaire.
Ara mateix crec que la Unió Europea no és una democràcia real. Aquí no comandem els ciutadans. Manen els governants, i uns molts més que altres. Sobretot una senyora alemanya que no té cara de massa simpàtica. Europa encara ens queda molt enfora, i crec que en aquest cas qui està més lluny és el polític del ciutadà, i no a l’inrevés. Per molt que ens venguin, crec que no han fet prou per demostrar que la seva feina és necessària (que segurament ho és), i han alimentat la demagògica crítica de fixar-nos només en els seus sous. Ells mateixos s’ho han cercat.
Petitó, repeteix: Europa és molt important. Es decideixen moltes més coses de les que ens pensam, i que ens afecten molt. Però no sabem ni quan, ni qui, ni com. Un munt d’interrogants, ja veus!

Leave a Reply