Els culés poden votar; els catalans, no

El tema s’ha refredat. Des de fa unes setmanes ja no se xerra amb tanta freqüència de la petició de la societat catalana de poder decidir sobre el seu futur. Ho entenc. L’actualitat passa, va i vé, i els temes són caducs com els iogurts. Ara bé, avui seré jo qui rescati el tema arrel d’un comentari que he vist al facebook. A la xarxa social es compara la votació que convoca el Barça per a que els seus socis puguin decidir si volen un nou estadi amb el referèndum que demana una part majoritària de la societat catalana. La comparació, si em permeten la meva opinió, és realment encertada.

Resulta que els culés decidiran si volen una nova seu o si segueixen a la de sempre. Els catalans volen decidir el mateix: si segueixen a la seva casa actual o si en fan una de nova. Ningú no ha posat el crit al cel en saber que els barcelonistes podran votar. En canvi, sí hi ha hagut tot tipus de reaccions, fins i tot amb aires bel·licistes, quan els catalans han plantejat una cosa tant senzilla com voler expressar la seva opinió.

La pregunta que faig és molt senzilla: Per què aquesta por o fòbia a que els ciutadans puguin expressar-se? Quin problema hi ha en permetre una votació? No és aquesta l’essència de la democràcia? Que els ciutadans poguem decidir sobre nosaltres mateixos? El que demanen, en primera instància, els catalans és poder votar, poder expressar la seva opinió. Quin problema representa aquest fet? Fa por que s’expressin, o allò que expressin? Si hi ha qui té tant clar que la segona pretensió de bastants catalans, la independència, no és possible, per què aquesta por a que es convoqui el referèndum?

Jo no sé si la independència de Catalunya seria bona o no. Però si crec que és bo que els ciutadans puguin expressar-se. Tantes vegades com faci falta. Tants referèndums com es vulguin, autonòmics, locals o estatals. M’és indiferent. I em resulta molt estrany que la nostra norma màxima limiti la capacitat dels ciutadans per expressar-se, o que així ho interpretin alguns. Com a ciutadà, vull que se’m consulti tantes vegades com faci falta. M’agradaria tenir tants referèndums com telefonades rep a la setmana de companyies de telèfon mòbil.

O sigui que, ho dic per qui malinterpreti aquest article, estic defensant que els catalans, els extremenys, els habitants de Villarriba o de Bellamirada de Dalt es puguin expressar lliurement, i no siguin hostatges d’unes normes que limiten la democràcia a una votació cada quatre anys.

7 Responses to “Els culés poden votar; els catalans, no”

  1. Pepe Negrete dice:

    Quizás no es acertado utilizar la palabra “expresarse”. Lo que se plantea es separarse de un todo sin preguntarles a los demás si están o no de acuerdo. Por poner otro ejemplo, sería como si en una comunidad de vecinos de un bloque de pisos, un propietario quisiera abrir otra entrada sólo para su piso sin consultar a los demás.
    Cataluña es España y será los que quieran los españoles, catalanes y no catalanes. El derecho a la secesión (dejémonos de disfrazar las palabras) no puede ir en contra del derecho de todos los españoles a decidir lo que quieren que sea España.
    Dicho sea con todo mi respeto a otras opiniones, claro.

  2. Fernando dice:

    Ehorabuena por el articulo pero el hombre esta esteriotipado por la mass mierda el telediarreo y horrywood la unica solucion son la divinidad y praticar el Baba Nam Kevalam durante 15 minutos antes de la salida. Y entrada del astro solar.. Asi encontraremos nuestro yo interior y estaremos libres de culpas y seres parasitarios del infrauniverso
    Baba Nam Kevalam a todos

  3. Expressar: Manifestar (el pensament, el sentiment) amb la paraula, l’actitud o qualsevol altre signe exterior. Benvolgut Pepe, amb tot el respecte, el teu comentari és un exemple de l’argumentari buit que empren els qui volen negar una consulta. Expressar és açò que descriu el diccionari. Un poble no es pot expressar?
    Empraré el teu exemple de la comunitat de veïns i aquest propietari que vol obrir una entrada per al seu pis. Imagina que aquest propietari fins ara emprava l’entrada comuna, però no tenia la clau de l’ascensor i, a més, era qui havia de pagar la major part de les factures de l’ascensor. Imagina que aquest propietari emprés l’entrada comunitària però per fer-ho de cada vegada li fessin l’entrada més estreta, l’obliguessin a renunciar a la seva roba de sempre i el volguessin “comunitzar”, com va dir algun ministre. Llavors és més que lògic que aquest veí cerqués alguna alternativa. I més lògic és encara que, com que al seu pis viu més d’una persona, pogués fer una consulta demanant a tots els inquilins del seu pis si volen o no volen una entrada nova. Estimat Pepe, quin problema hi ha en fer aquesta pregunta?
    Jo reivindico el dret a poder fer la consulta. Ni defenso ni critico la possibilitat de la independència. Ara bé, tenc clar que la història no és una foto fixa. Les coses van variant, i la vida és com el riu, que sempre es mou. Quants països eren fins que van deixar de ser-ho? Per què s’ha de negar a un poble la possibilitat de ser-ho? Qui és més qualificat que un altre per decidir que algú, que és majoria al seu territori, no pot satisfer els seus desitjos si amb aquest fet no fa mal a ningú? Quina paraula té retenir algú en contra de la seva voluntat?
    Jo també respect totes les opinions, per açò escric la meva en aquest blog i agraeixo i molt els comentaris. Espero poder seguir amb el debat!

  4. Burcany dice:

    Estimat Pepe: molt bo l’exemple del pis. I diga’m: els vesins de la comunitat han de decidir si aquest vesí pot partir del bloc i se’n vol anar a viure a una altra banda? Poden decidir els vesins si has de cuinar llenties o panadera? I segons el teu brillant exemple, per què jo no puc votar qui ha de governar Extremadura? Per la mateixa raó, poden votar els europeus sobre la llei de l’avortament que vol aprovar Espanya?

  5. Pepe Negrete dice:

    Hola Llorenç
    Desde luego que un pueblo se puede expresar. El pueblo catalán puede y debe expresarse y así lo recoge la consticución española. Pero expresarse es una cosa y hacer elecciones sobre una competencia que no le es propia es otra. Y si son elecciones con preguntas “precocinadas” para filtrar y que sólo las respuestas en un sentido sean tenidas en cuenta, ya no hablamos de expresión sino de manipulación.
    Sobre los agravios que el Gobierno Central inflige a las diferentes comunidades, debo decir que son opinables. Por ejemplo, las autopistas catalanas siempre han sido motivo de queja por sus altos peajes pero parece que pocos saben que es una competencia transferida a la Generalitat y que las autopistas reviertieron hace muchos años y si hoy día se cobra es para recaudar mas(valga la redundancia). Como éste agravio hay muchos y la cancioncilla de que “Espanya ens roba” va perdiendo puntos a medida que se descubren quienes expolian Cataluña a manos llenas. Hoy día el problema de Cataluña se pasea en Lamborghini por el circuito de Le Mans y su apodo es “3%”.
    El derecho de un pueblo a serlo es innegable pero un pueblo no está sólo. Si Cala’n Blanes hiciera una votación para dejar de pertenecer a Ciutadella ¿nos parecería correcto?¿O sería más correcto preguntar al conjunto de ciudadelanos si están de acuerdo con un cambio tan radical en una parte importante de su municipio?
    El derecho de unos cuantos no puede ir en detrimento del derecho de todo un colectivo. Permitir una consulta así sólo en Cataluña es impedir que se expresen sobre la división de España el resto de habitantes de éste país. No veo ninguna justicia en ello.
    Dicho lo anterior te agradezco tu talante tolerante (hoy en día expresarse como yo lo hago le expone a uno a escarnio y flagelación pública) y espero que los argumentos que he utilizado te parezcan menos vacíos de lo que comentabas al principio de tu respuesta.
    Cordialmente,

  6. Benvolgut Pepe,
    Un poble es pot expressar sobre allò que consideri necessari. Aquesta és la grandesa de la democràcia, del fet que el teu vot val el mateix que el meu, i que el del president del Govern té el mateix pes que el de la peixatera de la plaça. Per què un poble no es pot plantejar nous horitzons? Per què congelar la història, i que ara de cop les fronteres siguin fixes i eternes per seculare seculorum? Repeteix, jo no dic si la independència és bona o no, però no estic d’acord en ni poder-ho plantejar. Les normes hi són per canviar-les si el poble així ho demana i aquest canvi no fa cap mal a ningú.
    L’exemple que empres de Cala en Blanes. Si a mi m’ho demanes, jo tenc clar que si la expressió majoritària dels seus veïns fos la independència de Ciutadella, i açò no fes cap mal a ningú, els hi donaria sense cap problema.
    I sobre els greujes o no de Catalunya, és un tema a part. No el conec prou, la veritat, però em puc informar i si vols, en debatem.

  7. Pepe Negrete dice:

    Apreciado Llorenç,
    Por repetirlo muchas veces no se tiene más razón. Un pueblo se puede expresar pero todos, no sólo una parte. Como ciudadano español me gustaría poder ejercer mi derecho a decidir cuando se trata de desmembrar España, aunque no viva en Cataluña o Andalucía, creo que tengo el msmo derecho a decidir si mi país tiene que perder una parte de su territorio o no.
    En cuanto a las fronteras, yo también tuve quince años y veía una tontería que hubieran fronteras entre hermanos y abogaba por abolirlas todas y vivir en una hermandad de hombres libres… Pero al madurar te das cuenta de que precisamente lo que se intenta ahora es poner una frontera más para dejar de compartir cosas entre una ribera y otra del Ebro. Ese es el problema desde mi punto de vista. Se ha educado a la gente durante treinta años en fijarse en las cosas que les diferencian de los demás y no en las que les unen a ellos.
    Es una pena que un motivo económico y político basado en el egoísmo y la estrechez de miras lleve a una región como Cataluña a un callejón como éste.
    Por cierto que algunos en Baleares están abogando por unirse a esos hipotéticos “Països Catalans”. Es quitarse un collar para ponerse otro. ¿O acaso creen que Barcelona pensará más en Menorca a la hora de repartir los impuestos que Madrid? Vienen años interesantes para los historiadores.
    En cuanto a los agravios, los dejaremos para los políticos, que cada semana se inventan y se rebaten uno nuevo.
    Un cordial saludo,

Leave a Reply