Baguinges i preses de pèl aèries – Cartes a n’Eloi (116)

Petitó meu,

a casa ja ens hem acostumat a sentir xerrar de baguingues, fumbus i pitxiflonsis. Si algun filòleg ha reaccionat a aquesta primera frase ananat a cercar un diccionari per localitzar aquestes paraules, que no s’esforçi massa. Aquests termes són invencinos teves. Paraules comodí que tant prest ens serveixen per xerrar de na Bruna, de menjar o de qualsevol de les teves ocurrències. I és que hi ha coses per a les quals és millor inventar noves paraules que no emprar les que ja estan creades, perquè en algun cas correríem el risc d’escriure tants improperis que aquesta carteta seria il·legible. Evidentment, la darrera barrabassada és la dels avions.

En aquest cas, els senyors que comanden van definir la ruta entre Menorca i Madrid com a Obligació de Servei Públic. Em poso en la teva pell, i inventaré noves paraules més reals per explicar allò que realment ha passat. D’Obligació, res de res, perquè resulta que ara els senyors que es van comprometre a volar fins el mes de maig han decidit que deixaran de fer-ho el març. O sigui que canviem Obligació per “Finsquanemvenguibé”.

Després xerrem de Servei. Bé, posar uns avions a disposició de la gent per a poder volar fins a Madrid podria considerar-se un servei, sí. Però la paraula servei té unes connotacions que no es produeixen en aquest cas. No es pot entendre servei com a tracte favorable a qui el rep, perquè als menorquins ens ha sortit més car volar amb Madrid des que hi ha aquest suposat servei. Per tant, canviem Servei per “Posaravionscars”.

I al final arriba açò de Públic. Aquí ja la cosa admetria improperis de molt diversa gamma. És públic donar milers d’euros a canvi d’unes condicions que no satisfan a ningú? És públic permetre que s’incompleixin les condicions pactades amb una administració pública? És públic acordar d’amagat que la línia s’operaria a través d’un monopoli? O sigui que propòs canviar Públic per “Pagatambelsdoblersdetotsperabeneficidelsdesempre”.

Ja veus, criatura, jo modificaria el terme d’Obligació de Servei Públic per “Fins quan me vengui bé posaré avions cars pagats amb els doblers de tots per a benefici dels de sempre”. No és tant divertit com les teves baguingues, fumbus o nyugunyugus, però s’ajusta més a la realitat. Tu, mentre, no perdis aquest costum d’inventar paraules, com vas fer quan de més petit empraves el “palapala” cada dos per tres. Moltes realitats necessiten ser reinventades. Està bé començar pel llenguatge.

Leave a Reply