Les petites passes són les que fan avançar – Cartes a n’Eloi (105)

Petitó meu, el món avança a base de petites passes. Per assolir un gran objectiu, primer se n’han d’aconseguir altres de més petits, i amb la suma de tots ells es conformen les grans fites. Aquesta setmana, la teva germana ha començat a caminar. Ha tret la filleta valenta que du a dins i ha decidit que del sofà a la taula s’hi pot anar caminant sense la necessitat d’una mà protectora. Unes petites passes que suposen un gran pas per a ella i per a noltros.

Ahir també vam fer una passa petita però ben grossa. Gràcies a en Samu i a en Pumba, tu, ta mare i jo vam poder fer una volta dalt cavall. La teva primera vegada tot sol a dalt d’aquest animal negre i noble. Tenies un bon estil, brides en mà i amb cara de concentració! Jo, i crec que ta mare també, ja no ens aficionarem a aquest món. Qui sap si tu sí que ho faràs! Me sap greu, no podràs ser caixer senyor, els nostres llinatges no ho permeten, però tal vegada algun dia sí podràs lluir la bandera de Sant Joan! Gràcies a la volteta d’ahir, vaig esborrar el record de fa molts anys, quan la meva aventura dalt un cavall va acabar una mica malament.

Ja veus com són d’importants les petites passes! Una darrera l’altra fan camí. Voler córrer és més arrsicat. A vegades s’aconsegueix arribar abans, sí, però es perd l’experiència del camí. Una frase molt tòpica diu que més important que la meta és el camí, i certament, arribar a la meta és molt satisfactori, però l’arribada té més recompensa si durant la caminada has tingut temps per gaudir i aprendre de tot aquell trajecte.

Des de fa unes setmanes tu també estàs fent petites passes aprenent anglès tot jugant. Crec que és la millor manera de fer-ho, a poc a poc, sense frisseres. Estaria molt bé que els polítics també entenguessin que les coses s’han de fer a poc a poc. Les idees, per bones que puguin ser, s’han d’implantar a poc a poc, passa a passa, sabent que cada avanç és encertat. Hi ha qui no ho recorda quan imposa mesures que amb el temps poden ser bones, però que aplicades amb urgències injustificades perden gran part de la seva bondat i poden esdevenir una decisió més perjudicial que beneficiosa.

Petitó, crec que la setmana qui ve, quan te torni a escriure la carta de cada diumenge, la teva germana ja haurà passat d’aquestes petites passes que per a ella són tota una fita a trescar lliurement per tota la casa. Ens podem preparar, llavors! Haurem passat de tenir un petit explorador, com ets tu, a tenir un tàndem d’exploradors decidits a inspeccionar cada racó! Ai senyor!

Leave a Reply