Abraça els teus somnis – Cartes a n’Eloi (106)

Petitó meu, ahir volies que jo te digués què havies somniat el vespre anterior. Açò, criatura, és impossible. Els somnis són personals i intransferibles. Allò que tu somnies és només teu. No pot venir cap banc i desnonar-te de la llar on cada vespre fas volar la imaginació Cap multinacional no et pot fer una oferta multimilionària per quedar-se el teu terreny oníric. Tu, a vegades sense saber com, decideixes què somnies.

Ara bé, una cosa són els somnis nocturns incontrolables, i una altra aquells que es dibuixen al nostre horitzó i esdevenen metes cap a les quals caminar. Aquests, petitó, sí es poden controlar i és un mateix qui decideix si camina cap a aquest horitzó o l’ignora. Si vols un consell de pare corc, posa’t la motxilla a l’esquena i camina sempre cap als teus somnis, per enfora que els vegis. Un camí es fa passa a passa, i cada passa atraca més la meta final.

Sempre he admirat aquelles persones que són capaçes de deixar-ho tot i enfilar el camí dels somnis. Saben que la vida es viu una vegada, que és curta i que si un s’enreda planificant massa el camí, ja no hi ha possibilitat de caminar. Jo, tot i que sempre he intentat aconseguir allò que he desitjat, som més covard. Em costa fer la passa, i després lamento l’oportunitat perduda. En aquest sentit, petitó, m’agradaria que tu i la teva germana fossiu una mica més valents que jo.

Fa més mal el somni no perseguit que no l’intent fallit. Crec que és pitjor no provar un camí que caure quan el camines. Si tens molt clar un objectiu i no l’intentes, tota la vida estaràs pensant:I si ho hagués provat? Com hauria anat?

Està clar que hi ha coses que ja saps d’entrada com acabaran, i camins que no s’han d’enfilar. És cosa de sentit comú, i ja intentarem ta mare i jo que d’aquest no te’n falti. Però altres fites, per impossibles que siguin, s’han d’intentar.

Un dels grups que jo escoltava més quan era més jove té una cançó que diu el següent:«Pren els teus somnis, t’estan esperant. Vés no dubtis més, s’escapen. Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar, fes que siguin teus, abraça’ls. Lluita pels teus somnis, t’estan esperant. Fem que siguin certs, abraça’ls».Imés endavant explica com anar a la recerca d’aquests somnis:«Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant».

No deixis, petitó, que el negativisme que ens envolta esborri els teus somnis. Posa’ls sempre al teu horitzó, i camina, camina decidit cap a ells.

Leave a Reply