Amb hora vella ara serien les dues – Cartes a n’Eloi (103)

Petitó meu, avui és el dia en què el teu avi Tóbal ens dirà unes quantes vegades que «hora vella ara serien les …». I és que aquest vespre, quan tots dormíem, hem fet que els rellotges tornessin enrere i el dia d’avui té una hora més. Mira per ón, per un dia ens hem cregut capaços de controlar el temps. Som uns ingenus!

No he entès mai aquesta mesura de canviar l’hora dues vegades a l’any. Avui, per exemple, quan arribin les sis del capvespre, mirarem el cel i veurem que ja és fosc. I llavors direm allò que deim sempre en aquestes dates, que no ens agrada que la fosca ens visiti tant prest. A partir d’ara, quan t’aixequis de fer el xubec els migdies el sol ja s’haurà posat els pijames color taronja i es prepararà per anar a dormir. Val, al matí el dia es deixondirà més prest, i podrem apagar els llums dels carrers més prest, però a la nit els haurem d’encendre més d’hora. Avam si algú m’explica el motiu d’aquest canvi d’hora i ho entenc d’una vegada!

M’han dit coses d’estalvi econòmic i energetic, però sincerament, no ho he acabat d’entendre mai. El que està clar és que aquest canvi d’hora és l’adéu definitiu a l’estiu. Enguany l’estació més calenta de l’any ha volgut estar amb noltros fins molt tard, i la calor d’aquests dies ens ha fet pronunciar més d’una queixa. Diuen que dimarts la cosa refresca, i en tenim ganes. Però ara també arribarà el temps en què enyorarem l’estiu, aquells capvespres llargs i aquells inicis de vespre amb llum natural. Al final, com cada any, ens hi acostumarem.

L’hivern també té el seu encant. L’olor a xemenia, la manteta damunt el sofà, els capvespres de pluja jugant a casa, la rutina… L’home és un animal camaleònic. Som capaços d’adaptar-nos a moltes situacions, també a uns canvis d’hora que no entenem. Tot s’ha de dir, també som animals capaços d’inventar canvis inexplicables i inútils. Moltes vegades optem per modificar allò que funciona, i en canvi ens encaperrutam a canviar coses que funcionen o bé a les que no hem donat ni temps per a comprovar si funcionen. Som així d’especials, a vegades.

Avui matí, quan ens despertem, segur que ta mare canvia l’hora dels rellotges que tenim a casa. El del forn, el del microones… És una de les poques coses que ens agrada d’aquest canvi horari, tocar botonets i pensar que per un moment, podem endarrerir una hora el rellotge i guanyar una hora de temps. Però, com t’he dit, no és més que una il·lusió. El temps, petitó, és indomable!

Leave a Reply