Que no es faci el silenci a Ciutadella – Cartes a n’Eloi (97)

Petitó meu, mentre t’escric aquesta carteta tenc la música posada. M’ajuda a concentrar-me. Alguns necessiten silenci per fer feina. Jo necessit música. Uns dies em decanto per una música més animada, que em doni ritme; altres vegades trio alguna cosa més relaxada, sobretot quan he d’escriure sobre temes espessos. Ara mateix escolt una preciosa versió que em va recomanar una persona a través de facebook. El tema és que no es faci el silenci. Ni mentre faig feina ni tampoc als carrers de Ciutadella.

Aquesta setmana hem sabut que a la ciutat on noltros vivim es feien alguns concerts que, si apliquem estricament la normativa, no podien fer-se. La llei, sense dubte, s’ha de complir. A vegades, les normes que entre tots ens hem posat impossibiliten algunes coses que són discutibles. A mi, per exemple, em sembla bé que els bars puguin organitzar concerts a les seves terrasses.

Avam, ho criticaria si tinguessin el volum dalt de tot, empressin instruments estridents i actuessin a hores intempestives. Si és així, no s’han de tolerar. Ara bé, sé que la gran majoria dels concerts que es feien a Ciutadella no eren així. Crec que la seva actuació no impedia el descans dels veïns. I açò no vol dir que algun veí pugui pensar diferent, eh? Però tenc clar que una cosa és la molèstia que pot generar, per exemple, un autobús a pocs metres de la teva finestra, i l’altra la de la música.

Els carrers no són terreny per al silenci. Som animals socials, necessitam relacionar-nos, conviure amb els demés i fer activitats en comunitat. A mi m’encanta passar per un carrer i veure un petit concert. A tu també, eh? Recordes aquell dia a la Plaça des Pins? Tu, na Clara i na Maria vàreu quedar enganxats a una actuació musical. La música forma part de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, i no crec que s’hagi de recloure a espais tancats.

Evidentment, el repte en aquest cas és la convivència. Els veïns han de poder descansar, res més faltaria, però també hem de poder gaudir de la música. Hem de trobar la manera de fer-ho possible, i no crec que sigui molt difícil. Tots hauran de cedir un poquet, però en açò consisteix la negociació i el diàleg. Jo no vull que es faci el silenci als carrers de Ciutadella. Si no poden ser els bars, que siguin les administracions, o qui faci falta, però no entendria la ciutat sense la música. Em sonaria molt malament.

Leave a Reply