I de cop han passat dos anys – Cartes a n’Eloi (91)

Petitó meu, quan fa quasi dos anys et vam deixar en mans de na Joana, estàvem tan atemorits com tu. No sabíem si ens enyoraries, però teníem clar que noltros sí t’enyoraríem a tu. No sabíem si estaries nerviós, però noltros estàvem com uns flams. Començava llavors el procés d’adaptació a l’escoleta. Suposadament eres tu qui t’adaptaves a la teva mestra, però sense dubte noltros també ens adaptàvem a la nova situació, a deixar el nostre fill amb una persona que quasi no coneixíem de res.

Ara, dos anys després, ha acabat la teva etapa a l’escoleta. Hi vas entrar quan pràcticament no caminaves, i ara ja corres a les totes. El primer dia tot just pronunciaves algunes síl·labes, i ara xerres pels descosits i t’expliques amb una claredat que ens sorprèn. L’escoleta és una via d’aprenentatge que recomanaria a tothom. És molt més que un espai on deixar els fillets perquè els pares puguem anar a treballar, com alguns pensen. És el primer gran espai de socialització, un marc on s’aprenen moltes coses, on es conviu i on us anau fent grans.

El passat dimecres va ser el darrer dia a l’escoleta. Ens vam acomiadar de na Joana, qui t’ha acompanyat durant dos anys i a qui mai no podrem agrair la feinada que ha fet amb tu. Ella sempre ha estat al teu costat, i al dels teus companys, quan us feia falta una abraçada, quan ens enyoràveu i necessitàveu una falda on plorar, quan tropissàveu perquè encara no caminàveu prou bé i necessitàveu aixecar-vos de nou. Amb ella heu cantat, heu après contes, heu pintat, heu jugat, heu après a respectar els altres fillets, heu experimentat, has pujat fins dalt de tot de les espatlleres… En definitiva, has crescut, i molt.

Dimecres vam agafar el teu símbol, el teu got, el teu llibre i unes quantes coses més, les vam posar dins aquella capsa decorada amb fotos i ara les guardam fins que arribi el moment de tornar a les aules.

El setembre te tocarà ja anar a una escola grossa, amb molts més al·lots que ara i amb un edifici molt més gran. T’hauràs de tornar a adaptar a un nou espai, nous professors i nova rutina. Esper que llavors la cosa estigui més calmada que ara, i que qui s’entossudeix a aplicar les seves idees sense escoltar els demés hagi criat seny i deixi de dirigir aquest món com si es tractés d’una dictadura. De moment, tens vacances, o sigui que aprofita-les!

Leave a Reply