Un xòric ferit al Roser

Em permetran que els conti allò que m’ha passat aquest migdia. Devien ser les dotze i mitja quan un il·lustre jubilat ens ha avisat que al carrer hi havia un xòric davant la redacció del Diari, al carrer del Roser de Ciutadella. Quiet, espantat, desubicat, l’ocell despertava l’interès de molts peatons i curiosos. No estava bé. Un il·lustre jubilat ens suggeria avisar el Centre de Recuperació d’Animals del GOB. Una telefonada fou suficient per mobilitzar-los.

Na Laura demostrà ser més valenta que jo, i agafà el xòric per posar-lo dins la capsa que jo, que em vaig quedar la tasca més fàcil, aguantava. Tan ràpid com vam poder, vam dur el pobre animal a la persona que l’havia d’atendre. Ràpidament s’havia posat en contacte amb noltros per guarir el xòric. Malauradament, però, l’ocell no va arribar a temps. Les ferides que havia patit el van deixar sense alè. Els confesso que l’experiència m’entristí més del que m’hagués pensat.

Tot i el final trist, em quedo amb la part bona de l’experiència, és a dir, comprovar el servei que presta el Centre de Recuperació d’Animals del GOB. Sense pràcticament recolzament institucional, i amb les ganes i el voluntariat com a principal medecina, són capaços de dedicar part del seu temps a curar animals ferits. Moltes vegades les seves ferides estan provocades per noltros, que els hem robat l’espai, els hem envaït el seu hàbitat natural i els hem convertit en actors més que secundaris del nostre dia a dia. Per sort, gent com la del Centre de Recuperació compensen aquest greuge cap als animals amb la seva dedicació i el seu temps. El xòric del Roser no ho pot contar, però molts altres sí gràcies al Centre.

Leave a Reply