Què no faríem per en Puc? – Cartes a n’Eloi (88)

Petitó meu, aquesta setmana hem passat pena per en Puc. Sí, tens raó, he d’explicar a la gent que en Puc és el nostre ca, una criatura peluda, blanca i negra, arribada des d’una canera quan tot just cabia dins una mà i que conviu amb noltros des de fa quasi cinc anys. Aquesta setmana l’hem hagut de dur al seu doctor, i examinar-lo a fons. Tot i que l’experiència ens ha duit mals de cap, corregudes i altres inconvenients, estem convençuts que ho hem de fer perquè volem que estigui bé.

Alguns podran no entendre que per un ca es facin tants esforços. Hi ha qui no comprèn que a un animal se’l pot estimar. Hi ha qui no valora que aquestes criatures fan alguna cosa més que companyia, que acaben formant part de la nostra vida.

Aquests dies, mentre era amb en Puc al veterinari, he vist clar que tenim molta sort d’estar envoltats d’animals. No xerr només d’en Puc. Afortunadament, tu pots tenir contacte amb gallines, ases, moixos, cavalls, ponis, canaris… Una gran varietat d’éssers que ens deixen clar que aquest món que ens hem volgut fer nostre no és un espai en exclusiva per al nostre ciment i les nostres manies. Hem de compartir l’espai, encara que a vegades ens entossudim en fer-lo tot nostre, i també hem de conviure amb respecte cap aquests altres éssers.

Menorca és un espai únic per a viure en contacte amb els animals. Tenim el camp a tocar, les vaques ens saluden cada vegada que passam per la carretera i els cavalls ens regalen la seva negra espectacularitat a cada festa patronal. Quan m’expliquen que a la ciutat hi ha fillets que no han vist mai en directe una gallina, un cavall o una vaca, som conscient del privilegi que ens suposa viure a aquesta illa. Veig clar que és un luxe que cada diumenge puguis anar a agafar els ous que han post les gallines a Son Maquet, o que na Bruna cridi els moixets fent aquell gest amb les seves manetes de cirurgiana, com li diu s’àvia de Ciutadella.

Així que tenc molt clar que tornaríem a fer les mateixes anades i vingudes que hem fet aquesta setmana si en Puc ho necessités. Ens omple la casa de pèl, i a vegades dóna la benvinguda amb massa entusiasme a qui arriba a casa, però és part de la nostra vida. Les seves mostres d’apreci, les seves carícies i la seva companyia bé ho mereixen. De petit sempre havia volgut tenir un ca, i ara que el tenc, el valor més que mai. Estic segur que tu també ho fas.

Leave a Reply