Formigues i cargols d’estiu – Cartes a n’Eloi (86)

Petitó meu, tenc l’esquena un poc avariada. Deuen ser coses de l’edat i de carregar-te durant tantes hores per Sant Joan! Aquesta carta, idò, te l’escric mig medicat, en uns dies en els que molts menorquins comencen la seva vida d’estiu.

Per a uns, estiu és sinònim de feina. Són molts els qui aprofiten aquestes dates per aconseguir aquell treball que durant molts mesos no han trobat de cap manera. Si féssim la comparació amb la faula de la cigala i la formiga, aquests treballadors d’estiu són una espècie de formiguetes forçades, que treballen a ‘estiu per a poder tenir alguna cosa amb la que subsistir durant l’hivern. El problema, petitó, és que darrerament hi ha massa menorquins que han de fer de cigala tot l’any, i no perquè siguin uns vessuts, sinó perquè el bosc en què vivim no té feina per a tots aquells que voldrien ser formigues tot l’any, o fins i tot només durant uns mesos. Esperem que la cosa canvïi ben prest, i qui vulgui ser formiga ho pugui ser dignament tot el temps que vulgui.

Per a altres, estiu és sinònim de relaxació. Els teus avis de Ciutadella, per exemple, ja han canviat de casa. Estan més a prop de la natura, dels arbres, del mar i més enfora de la ciutat. A l’estiu, criatura, és més fàcil deixar l’asfalt i tornar a l’arena, a l’herba i a les onades. Estic segur que açò ens fa estar de més bon humor. Tenim més espai, més moments de calma i tranquil·litat. El dia és més llarg, el sol ens il·lumina més temps les idees i ens permet gaudir més del dia que durant l’hivern. Els senyors que van inventar açò del canvi d’hora m’haurien d’explicar per què s’encaperruten a fer que a l’hivern els dies siguin tant curts. Et confesso, petitó, que és una cosa que no he entès mai.

L’estiu és per noltros com la pluja per als cargols. Ens fa sortir de casa, passejar, allargar els horaris habituals i rompre algunes rutines. Ens socialitzam més i comencen a proliferar sense saber ben bé com les berenetes i quedades, i al final ens hem de controlar perquè entre panxó i panxó la corba de la felicitat s’alegra fins i tot massa. Sigui com sigui, petitó, l’estiu m’agrada, m’agrada molt.

Ja m’encantava quan de petit estiu volia dir anar de vacances amb la família, nedar, pescar i jugar a cartes. Ara que tu, la teva germana, la teva mare i jo a som la nostra pròpia família, l’estiu em fa encara més ganes per fer moltes coses junts. Ja veuràs, ens ho passarem la mar de bé!

Leave a Reply