La festa que tant necessitam – Cartes a n’Eloi (83)

Petitó meu, per la finestra arriba el so d’un aspirant a fabioler i el seu tambor. Li falta pràctica, però no intenció. Moltes finestres comencen a cobrir els seus peus amb la bandera de la creu blanca, i avui capvespre segurament el Be viurà la neteja més intensa de la seva vida per presumir de blanc. Algunes escoles ja escampen ambient santjoaner, i a la teva ja comencen a preparar la gran cita del dia 21. La festa s’atraca i, criatura, creu-me que els humans necessitam la festa quasi com el respirar.

Al nostre calendari hem de marcar dates d’alegria obligada. Motius per, almanco aquells dies, oblidar problemes, preocupacions i rancors i marcar-nos com a únic objectiu xalar. Els pobles necessiten la festa per ser pobles, per estar units i tenir referències comuns. Una festa uneix més que qualsevol escut, qualsevol esport i qualsevol administració. Diria fins i tot que la festa aglutina més que la pròpia geografia. No debades, l’illa, la ciutat o el poble són els mateixos tot l’any, però passi el que passi, s’uneixen en aquestes dates. La resta de l’any és una altra cosa.

Sant Joan és la primera, la que obre la porta a totes les demés. Tal vegada per açò es prepara amb tanta il·lusió, i algunes vegades devoció. Alguns m’han dit molts cops que no entenen el que ells anomenen obsessió. Jo a poc a poc ho vaig assimilant més, i estic segur que a cada poble, la festa es prepara igual. S’engalanen els carrers, les cases, les persones. Es predisposa el cos per a l’alegria i per a les abraçades que no es reparteixen la resta de l’any. Les administracions tanquen detalls, contractes i seguretat. I al final, quan arriba el dia, tot surt bé.

Queda només una setmana pel primer gran esdeveniment d’aquest Sant Joan. Diumenge que ve, quan algú llegeixi la carta d’aquella setmana, noltros ja passejarem pels carrers, encalçant es Be i intentant que tu, i la teva germana per primer any, li pugueu tocar aquella llana blanca i suau com el cotó que deuen teixir els àngels. Ja veurem enguany com ens organitzam, però tot i que pugui canviar la ruta, no canviarà la predisposició. Ens ho passarem bé, farem festa i assumirem que ja ha començat la festa, i que una setmana després esclatarà del tot.

S’haurà aixecat llavors la veda. La temporada de festes haurà començat. Noltros, segur, gaudirem a fons de la primera, Sant Joan, i de la de Sant Bartomeu. Si podem, també visitarem les demés. Cada festa té alguna cosa especial, i per a cada poble és la més especial del món. O sigui que predisposem-nos per xalar!

Leave a Reply