Paciència, no hi ha altra ciència – Cartes a n’Eloi (79)

Petitó meu, el diccionari diu que paciència és saber suportar amb calma l’espera d’alguna cosa que tarda. Darrerament, estic descobrint que a part d’aquesta descripció perfecta de diccionari, també podríem afegir que la paciència és una qualitat imprescindible per sobreviure dia rere dia.

La paciència és bàsica quan intentes fer alguna gestió per telèfon. Aquesta setmana mateix, he intentat que l’assegurança es vengui a mirar un problemet que tenim a casa. Després d’escoltar no sé quantes vegades la musiqueta que et posen quan (suposadament) et passen d’un departament a l’altre, la telefonada es tallava. En aquell moment, no hi ha altre remei que comptar fins a tres, respirar i repetir-se a un mateix que “paciència, no hi ha altra ciència”.

És també imprescindible la paciència quan vols ser atès en persona per segons quins serveis d’atenció al ciutadà. Primer, paciència per aguantar les cues. Estic segur que fan que siguin tan llargues per intentar que algú es cansi d’esperar i així estalviar-se feina. Després, quan t’arriba el teu torn, creues els dits, reses a tots els sants possibles i toques llenya perquè no et falti un document, un segell o una fotocòpia. Si tens sort i tot et surt bé, et pots ben felicitar. Si no, de nou toca repetir allò de “paciència, no hi ha altra ciència”.

Un altre tipus de paciència és la necessària quan escoltes i veus segons quines decisions polítiques. Bé, en aquests casos, tal vegada la paciència és contraproduent, perquè tenir paciència i aguantar segons quines coses permet que precisament aquestes coses no canvïin i segueixin com sempre. En aquest cas, tal vegada són els propis polítics qui ens intenten convèncer d’açò de “paciència, no hi ha altra ciència” perquè així callem i ens resignem. Segurament aquí, petitó, la paciència no és la ciència, sinó el narcòtic que ens manté callats i submisos.

I després, hi ha la paciència que hem de tenir els pares amb els fills. Els fillets no serieu fillets sense alguna rabieta, sense algun moment de no creure i de demostrar que voltros també teniu criteri propi. Llavors, la paciència consisteix en saber parlar, entendre-us i arribar a algun acord. Tot i que a vegades és molt complicat, l’objectiu ha de ser aquest.
Ah! I que quedi clar també que voltros també teniu molta paciència per aguantar-nos a noltros. Estic segur que algunes vegades som realment insuportables, i tenc claríssim que en algun moment tu mateix també te repeteixes allò de “paciència, no hi ha altra ciència”.

Leave a Reply