Mil gràcies, avis i ties! – Cartes a n’Eloi (74)

Petitó meu, se t’acaben les vacances. Demà tornes a l’escola, després d’aquests dies en els que hem passat tant temps junts i durant els quals també hem hagut de recórrer a la família per poder combinar la feina amb el nostre paper de pares. Tenim sort. A prop tenim molts familiars encantats de passar el temps amb tu i la teva germana. Amb ells has fet coques, has passejat, has berenat assegut a una cadireta groga  i has jugat.

I és que, petitó, aquesta societat nostra no s’aguantaria sense l’ajut desinteressat de la família. Quan siguis més gros segur que sents a xerrar de la paraula conciliació. Més o manco, vol dir poder combinar la feina amb la família. És a dir, poder fer les dues coses sense que cap d’elles es vegi perjudicada. Tenc molt clar, criatura, que la prioritat de ta mare i meva sou tu i la teva germana. El nostre món gira al voltant vostre, i ens passaríem les 24 hores del dia amb voltros, però necessitam treballar per poder comprar totes aquelles coses que ens fan falta per viure. Durant el temps que som a la feina no podem estar amb voltros, i aquí és quan comença el joc de fer encaixar totes les peces.

Hi ha empreses més sensibles que altres en aquest tema. Algunes et permeten combinar bé els dos aspectes, i entenen que la vida també, i sobretot, és allò que passa fora de la seva oficina. Altres no ho comprenen, i es pensen que disposen de les persones sempre que vulguin sense tenir en compte que aquestes persones tenen una vida per viure. Amb aquesta visió tancada, no veuen que els treballadors rendeixen més quan estan a gust al lloc on fan feina. No t’he d’enganar, jo tenc sort en aquest tema, i puc estar prop teu més hores al dia de les que m’hagués pogut pensar. Esperem que aquesta situació duri i s’escampi.

La societat actual hauria de fer un monument als avis. Ells són moltes vegades els que permeten que els pares vagin a la feina deixant els seus fills en les millors mans possibles. Ho fan desinteressadament, sempre amb un somriure a la cara, i massa vegades sense que valorem tot l’esforç que els suposa. Aquest model d’avui dia no s’aguantaria sense els avis, i sempre penso que no els ho agraïm prou.

O sigui que des d’aquí, el nostre agraïment immens als teus avis, i també a totes les ties que sempre tenen un moment per estar amb tu. Mai no sabrem com pagar-los aquest esforç. Crec que la millor recompensa és el teu somriure. No el perdis mai!

Leave a Reply