Els nostres bujots particulars – Cartes a n’Eloi (73)

Petitó meu, avui és Pasqua, i a Ciutadella açò vol dir que ha arribat el dia dels bujots. Què és un bujot, em demanes? És un ninot fet de palla fet per criticar actituds que no voldríem que es repetissin. Tot i que els bujots no m’agraden gaire, tenc clar quins ninots penjaria si em toqués a mi triar-los.

D’entrada, i sabent que no som massa original, penjaria la maleïda crisi. Ja fa anys que algú l’hauria d’haver convertida en bujot i deixar-li ben clar que no volem saber res d’ella, però no hi ha manera. Per molt que la converteixin en ninot de palla i li atraquin un encenedor carregat de petroli, ella resisteix, sobreviu i fins ara no ha aturat de créixer. El més trist és que a mesura que ella es va fent gran, deixa pel camí fites que havíem tardat molts anys en aconseguir, i darrerament, companys amb qui tant temps havia treballat i que ara injustament ja no poden fer-ho. Per tant, el primer bujot i el més gros, per la crisi.

El segon bujot tindria forma de sobre. Es veu que fa temps que en circulen, però jo no n’he rebut cap mai. Diuen que estan plens de doblers que no se sap ben bé d’on han sortit, però sí on van a parar. Culpa d’actituds com aquesta hem difós la imatge que tots els polítics són iguals, i hem acabat de perdre la confiança en ells. Si no volen que pensem que tots ells són uns bujots, es poden esforçar en demostrar que són ells qui treballen per noltros, i no a l’inrevés.

El tercer bujot tindria forma de senyor que pren les cases als més dèbils. Sembla un d’aquests personatges terrorífics de contes infantils, però són ben reals. Per sort, algú ha demostrat que moltes vegades aquests senyors actuaven com a veritables bujots emparant-se en una llei que és injusta i poc humana.

I un quart bujot especialment pensat per tu tindria forma de parc a les fosques. Amb l’excusa de la crisi, els senyors que comanden han decidit retallar i retallar, fins i tot deixant sense llum aquelles zones de la ciutat on jugau els més petits (i també els que no ho som tant). No m’agraden les ciutats on els petits no hi teniu cabuda, on tot està pensat pels cotxes i per a uns adults estressats i sense temps ni per mirar el paisatge. Vull una ciutat amb parcs, tranquil·litat I espai per a voltros.

I ara, a aprofitar aquesta setmana de vacances que tens per davant, sense pensar en bujots, crisi, hipoteques ni sobres. La nostra única preocupació serà passar-ho bé!

Leave a Reply