El problema no és aquest

No sé si intencionadament o no, alguns polítics estan dirigint els focus de les càmeres cap als famosos ‘escraches’, aquestes protestes davant les cases dels polítics. Segurament aquestes actuacions són discutibles, i en podríem xerrar molt. Vaig sentir que algú explicava que els ‘escraches’ eren una manera que els polítics que no escolten la veu dels ciutadans al Congrés ho facin a casa seva. Podria compartir la filosofia d’aquesta pràctica, però discutiria tal vegada alguna de les formes.

Ara bé, començava dient que alguns polítics han volgut centrar tot el debat en aquestes protestes, deixant de banda el fons d’aquesta actuació, el motiu que du la gent a protestar davant casa seva. Es queden amb la forma, no amb el fons. Repeteixo, no sé si intencionadament o no, fan veure que el problema és aquesta protesta, quan el veritable drama és la gent que es queda sense casa. Els qui comanden han estat més ràpids en decidir sobre els ‘escraches’ que no sobre els desnonaments. Els ‘escraches’ afecten a uns pocs polítics. Els desnonaments, a centenars de famílies.

Alguns polítics han frissat més en protegir-se ells mateixos que a la societat que els paga. Fins i tot alguns han desvariat totalment quan han assegurat que els ‘escraches’ eren nazisme pur. Em sembla d’una frivolitat absoluta i una falta d’ètica total comparar aquestes protestes amb el genocidi, les càmeres de gas i l’odi visceral cap a unes persones que no havien fet res més que néixer jueus. Encara és hora que algú demani perdó per aquestes paraules. Insisteixo, els ‘escraches’ poden ser qüestionables, o les formes que s’empren, però no pretenguin fer creure que aquest és el problema, perquè senzillament menteixen.

Leave a Reply