Un caramel·ler i un boti-boti – Cartes a n’Eloi (71)

Petitó meu, avui hem de tornar a regar l’arbre caramel·ler! No sigui cosa que no hi pensem, i d’aquí uns dies no tengui lloc el miracle del naixement de mil fruits dolços d’un arbre que la resta de l’any tot just fa ombra. Corrent el risc de desvetllar la nostra fórmula secreta i que altres fillets l’aprofitin, mesclarem l’aigua amb una mica de grosella, sucre, cacau en pols i tal vegada algun ingredient misteriós que ens ajudi a augmentar la dolçor de la barreja. Després l’abocarem als peus de l’arbre, i esperarem que la natura faci el seu curs.

Curiosament, si tot passa com sempre, a Ferreries l’arbre florirà una setmana abans. No sé si és per tema de la geografia, de les muntanyes o els efectes de la base de s’Enclusa, però a casa dels avis Sito i Juanita els caramels surten una setmana abans que al caramel·ler d’en Tóbal i na Juanita. Mira, millor, així tenim dos diumenges de dolça collita! I és que, petitó, encara que tot just ens separin uns quilòmetres, hi ha coses que cada poble fa de manera diferent.

Alguna vegada ja t’he contat que quan ens embrutam, ta mare demana un ‘canyu’ i jo en canvi cerc un pedaç. O que damunt els pastissets que tant t’agraden i que l’àvia de Ferreries et fa amb tant bon gust jo hi pos ‘floreti’ i ta mare sucre en pols. Detalls com aquests són els trets que fan que cada poble sigui una cosa diferent, una comunitat amb trets d’identitat propis i únics que cal preservar.

No m’agraden les societats planes, on tothom és igual, vesteix igual i xerra igual. Quin avorriment de vida! Prefereixo la diversitat, el color i la convivència. Sí, és més difícil viure així, però també molt més enriquidor. La vida ha de ser una aventura, no una rutina monòtona. Per tant, conservem les diferències i les peculiaritats de cadascú, i esforçem-nos per fer-les compatibles amb una vida en societat. Fugim d’aquells qui ens volen uniformitzar i convertir-nos tots en una còpia d’ells mateixos. Són uns avorrits! Tu, petitó, sigues com ets, amb totes les teves peculiaritats, únic i inimitable.

Per cert, petitó, que ja tens un nou amic amb qui compartir jocs i costums. Ahir va néixer  n’Ignasi, el fill de na Mónica i en Nacho. Una criatura més al grup d’amics i amigues dels teus pares. Ja sou molts! Catorze, si no he comptat malament. Una xalada quan ens trobam tots, i una oportunitat de negoci per si algú vol muntar un boti-boti i ens fa bon preu!

Leave a Reply