He superat la grip! – Cartes a n’Eloi (70)

Petitó meu, avui la carta arriba a mig gas. Durant tota aquesta setmana, ton pare ha tingut la grip. De fet, a l’hora d’escriure aquestes línies encara no estic al cent per cent, però no vull faltar a la nostra cita epistolar dominical. I com que el cervell aquests dies no està tan despert com desitjaria, et xerraré d’allò que tenc més per mà, o sigui, de la grip.

D’entrada, superar aquesta malaltia ha estat més fàcil perquè tenia al meu costat el millor infermer del món, tu. Quan vas saber que ton pare tenia mal de cap, vas ser molt ràpid en demanar-me si volia aquella crema que et posam quan et fas un cop. Tot un detall, però no hi havia crema que em servís. Per a curar la grip, la millor medicina és la paciència i el repòs. Et pots ajudar d’alguna pastilleta (sempre receptada per un metge, eh?), però realment allò que cura són les hores, el sofà i la manteta.

Durant la grip, hi ha dies de tot tipus. Quan tens febre, tens una sensació estranya, com si anessis en barca amb els peus a terra, com si algun cable dins el teu cervell estés desendollat temporalment i la màquina no funcionés al ritme habitual. Notes com si passegessis pel Pol Nord amb camiseta Imperio i bermudes, i al cap d’un segon et sembla que t’han condemnat a travessar el Sàhara vestit amb un abric de neoprè. Llavors, et penses que quan passi la febre, tot estarà aclarit.

Idò no. Després de la febre arriben els mocs, que envaeixen tot el teu organisme i converteixen l’autovia habitual per respirar en un caminet de cabres sense xermar. Tot el que menges té el mateix gust, i et sents un terrorista ambiental quan gastes tones i tones de mocadors de paper per intentar aturar aquell riu desbocat en què s’ha convertit el teu nas. I si la grip et regala també un bon atac de tos, la combinació ja és total. El coll et pica, et fa mal, et molesta… El vendries, si trobessis comprador, però no, tosseixes en qualsevol moment i amb una virulència que desconeixies en tu mateix. Sobretot els vespres, quan és quasi impossible dormir i converteixes l’intent de son de ta mare en missió impossible. Un poquet de mel i de nou, paciència.

Però tot passa, i torna la normalitat, i llavors valores més que mai estar sa. Trobes una meravella no tenir moc, ni febre, ni tossir com un ca vell. Petitó, esper que ningú més a ca nostra agafi la grip aquesta temporada, però no ho tenc clar. Els humans som egoistes en moltes coses, però a l’hora de compartir virus i malalties, som d’una generositat infinita!

Leave a Reply