Els meus petits valents – Cartes a n’Eloi (69)

Petitó meu, aquesta setmana la teva germana ha començat a menjar verdura. Per ella és un gran pas. La seva dieta s’amplia, la varietat de sabors creix i les vitamines que ingereix augmenten. Cada petit canvi és una gran prova. Ho van ser primer les farinetes, després les fruites, ara les verdures i després arribaran altres aliments. Ella estava acostumada a uns gustos i unes textures, i s’hi trobava bé. No ha de ser fàcil obrir la boca davant un aliment l’olor del qual mai no havies ensumat. Per tant, petitó, la teva germana aquests dies demostra que és una valenta.

La valentia és una actitud indispensable en aquesta vida. Hem de saber arriscar, obrir portes que no sabem on duen i no sempre conformar-nos amb allò de sempre. Tu, per exemple, has estat molt valent aquesta setmana quan, davant un auditori ple de pares, mares i altres fillets, has fet la figura de l’abella que heu après a ioga amb na Joana. Superar la timidesa és un acte de gran valentia.

També ha estat molt valent l’amic dels teus pares, en Carlos, que ha decidit obrir el seu propi taller mecànic en uns temps en què el més habitual és veure com es tanquen. Segur que li anirà molt bé, perquè és un gran professional i, sobretot, valent.

La teva àvia de Ferreries també és una dona valenta, perquè tot i les visites reiterades a aquest hotel-hospital que hi ha a Maó, segueix forta i superant el mal, i rebent-te amb un gran somriure i mil ganes de jugar quan l’anam a visitar.

També és una valenta n’Aina, la filleta de na Montserrat, la cosina de ta mare de Vilanova, que ha decidit venir a aquest món amb la seva negra cabellera tot i saber que ara mateix aquest món navega sense rumb. Ella, na Bruna, tu i tots els de la teva edat haureu de ser prou valents com per encarar una realitat que necessita molt més que un adob de xapa i pintura com el que en Carlos pugui realitzar als cotxes al seu nou taller. Bé, en Carlos farà moltes més coses al seu taller, eh? Si algú més que tu em llegeix, recomanaria que hi anés! Esper que els senyors del Diari no em facin pagar aquesta publicitat que li faig…

La valentia és una actitud indispensable, però no l’hem de confondre amb la temeritat. Arriscar és necessari, però no ho és tirar-se al buit sabent que està totalment buit. Vull que siguis valent i atrevit, però sempre deixa’t aconsellar per qui ja ha caminat el camí. Escoltar és, fins i tot, més important que ser valent. Hale, anem a fer l’abella!

Leave a Reply