M’ha tocat la grossa! – Cartes a n’Eloi (59)

Petitó meu, avui és el dia en el que tots ens conformam amb la salut. Certament, no hi ha res com tenir salut, però precisament avui apreciam el fet d’estar sans per falta de sort.

No ens ha tocat la Grossa, i haurem de seguir pagant la hipoteca cada mes i deixar per més envant aquells desitjos que pensàvem satisfer amb els doblers provinents de la sort.

Ara bé, criatura, a part de la salut, jo em conformo amb el que tenc, perquè a mi, la Grossa, em toca cada dia.

És com si els Nens de San Ildefonso (que per cert, haurien de canviar la seva cançoneta perforadora de timpans) cantessin el meu nombre cada vegada que et vénc a cercar a l’escoleta i tu t’aixeques corrents i em fas una immensa abraçada. És com si em toqués cada vegada que tu i la teva germana somreis. És com si hagués estat agraciat per la fortuna cada matí quan m’aixec i veig al meu costat la dona que estim. La Grossa, petitó, pot ser una pluja de milions, però també la podem trobar en els petits detalls que massa vegades no apreciam.

Perquè jo em sento com si hagués estat el guanyador del premi més milionari del món quan t’abraces a la teva germaneta. Som afortunat quan ella està estirada a l’estora de jocs i xerra amb en Mic de peluix, o quan comença a fer la tortugueta. Em sento milionari quan t’alegres perquè aquell dia no tengui feina i llavors dius que el papà és per n’Eloi. La Grossa em va tocar quan vaig néixer enmig d’una família que s’estima, quan vaig poder estudiar allò que sempre havia desitjat, quan vaig aconseguir feina de la professió que m’agradava i quan vaig trobar la parella amb qui compartir la meva vida. I ja el premi va ser insuperable quan vau venir al món primer tu, i després la teva germana. No hi ha res a l’univers sideral que ho pugui superar. Ni en Bill Gates ni el senyor de Zara ho poden comprar, açò!

No t’enganaré. Ens hagués anat molt bé treure alguna coseta en el sorteig d’ahir. Una petita ajuda per pagar la hipoteca, per convidar tots els amics i familiars a una bona caldereta de llagosta o per cercar un substitut a la tartana de ta mare. Però no hem tingut sort, només un petit premi compartit amb uns quants bons amics. Un d’ells ens deia que el seu desig és salut, feina i mantenir la bona amistat. Aquest premi sí que ens ha tocat. A veure si l’any qui ve, a més, ens en toca un altre.

Leave a Reply