Som en Llorenç, no un nombre – Cartes a n’Eloi (58)

Petitó meu, segons el meu carnet d’identitat, som el ciutadà 41 milions i una mica més d’aquest país. A tu encara no t’hem fet el carnet, però quan ho facem, tindràs un número assignat que t’acompanyarà tota la vida. I tenc por que a mesura que passin els anys, aquesta xifra esdevengui més i més important, perquè avui dia hi ha qui pensa més en els nombres que no en les persones.

Importa més que un servei no sigui deficitari que no les persones que l’empren. Els polítics estan més interessats en que els comptes bancaris estiguin en positiu que no en que na Maria, usuària d’un geriàtric, rebi una millor assistència. Pensen més en tenir contents els bancs que no en oferir una formació professional a en Toni, que ha quedat a l’atur. Es preocupen més de poder presentar un balanç positiu a finals d’any que no de la comoditat de na Joana i na Tònia, que han de compartir habitació a l’hospital tot i que una té contraccions i necessita tranquil·litat i l’altra acaba de parir i vol compartir la seva alegria amb els seus familiars que la van a visitar.

La política s’ha deshumanitzat. Quant temps fa que de les boques dels nostres polítics només surten paraules com dèficit, prima de risc, estabilitat, equilibri, pressupostos…? Quantes vegades xerren dels bancs, i quantes de les persones? Quants sacrificis ens diuen que hem de fer els ciutadans per a quadrar els nombres? A quantes persones deixaran a l’estacada només per quadrar els balanços i eixugar el dèficit? Quan la política tornarà a ser política i deixarà de ser una joguina en mans d’aquells que han fet negoci amb els Estats i ara els fan fer allò que volen? Quan els polítics pensaran en nosaltres i no en els inquietants mercats?

Sí, ja sé que no ets tu qui m’ha de contestar aquestes preguntes. De fet, qui les ha de respondre no ho fa, i quan ho intenta, torna a xerrar de dèficit, primes de risc, estabilitat… Vull pensar que aquests senyors que ens governen també tenen noms, i els seus familiars també, i que pensen en ells emprant els seus noms, no els seus carnets d’identitat. Per a mi, petitó, tu sempre seràs n’Eloi, sigui quin sigui el teu nombre de carnet, i t’intentaré ajudar sempre, independentment de quina xifra aparegui al teu futur DNI.

Leave a Reply