Pissarres teledirigides

He estat examinant el mercat de treball, cercant una possibilitat de negoci, i la tenc clara. Em dedicaré a vendre micròfons ocults, càmeres de vigilància i un invent propi, xocs capaços de transmetre via satèl·lit tot allò que passa a dins les aules. Des que he llegit que el Govern podrà acomiadar a professors per xerrar de les retallades als seus alumnes, tenc clar que aquí hi ha negoci i gros.

Avui mateix telefonaré al conseller d’Educació per oferir-li els meus serveis. Senyor Bosch, pot estar ben tranquil, que jo vigilaré que els professors no diguin ni una paraula del que passa al carrer. Ja cercaré la manera que contin que tot va beníssim, que fan feina en les millors condicions que mai no s’havien trobat i que els diguin als seus alumnes que si estan estrets a les aules perquè són molts és per aplicar una calefacció natural i no contaminant. No dubti, senyor conseller, que aconseguiré que les aules estiguin allunyades de la realitat, i així els fillets pensaran que viuen en un món de color de rosa.

Ah! I també li ofereixo un invent sensacional. Una pissarra que vostè mateix podrà teledirigir des del seu despatx, per tal que cada dos per tres pugui escriure “l’educació va bé”, i així, com si fos publicitat subliminal, els alumnes, i fins i tot els professors, s’ho acabaran creguent.

Ón s’ha vist que els professors tenguin opinió? No senyor! Els mestres són uns simples transmissors d’informació, sense personalitat ni criteri, i com a tals han d’actuar, per així fer alumnes sense capacitat de debatre ni de pensar sobre la realitat que els envolta! Senyor Bosch, no dubti en contractar els meus serveis, i serà vostè com el Gran Hermano del món educatiu. Ah! Si em compra tres pissarres teledirigides, li regalo un fuet, per dur els professors ben rectes!

Leave a Reply