Mocs, tos i pares patidors – Cartes a n’Eloi (55)

Petitó meu, ha arribat la temporada dels refredats i les petites malalties. Aquests dies tens una bona tos i el teu nas produeix mocs a un ritme espectacular. A la teva germaneta li hem d’aspirar el nas amb aquell aparell que a ella la fa plorar i a mi em romp el cor per provocar-li les llàgrimes. A l’escoleta hi ha qui té mal d’orella, altres que estan refredats i alguns dels teus cosins han passat el volatge aquests dies o han hagut de refugiar-se al ventolín.

Supòs que cuidar-vos quan esteu malalts és part de la feina de pares. És una tasca que feim de gust, perquè no ens agrada gens veure-us apagadots i tristos. Quan només era fill, trobava exagerat que els pares es preocupessin per un simple refredat, i que ens abriguessin com si fóssim esquimals quan havíem de sortir al carrer amb els mocs que ens penjaven. Ara que a part de fill també som pare, ho entenc perfectament. Feim tot el que podem per alleugerir la malaltia, tot i que moltes vegades, sincerament, no sapiguem ben bé què hem de fer. La gran majoria de pares no som doctors, però intentam ser-ho per uns moments per aconseguir que estigueu un poquet millor. En aquests casos, segurament feim el mateix que feien els nostres pares amb noltros, i com tantes vegades, tenim aquella sensació de comprendre allò que durant tants anys no havíem entès.

Ara bé, per molt que facem, i per molt que milloreu, sempre passarem pena. Ja ho diuen que quan tens un fill comences a passar pena i no deixes de fer-ho mai. Si el dia anterior tenies molta tos i avui ja només tens uns pocs mocs, ens preocuparem pels mocs i pensarem que en tens massa. I el dia que et curis els mocs, pensarem que la veu t’ha quedat tocada i passarem pena per la veu. Ja veus, petitó, som així de complicats!

Esper que entenguis que tot açò no ho feim amb la intenció de ser cansats, ni de protegir-te en excés. És part de l’estima que el dia que vas néixer va aparèixer a dintre nostre, i que ens empeny a desitjar que no et passi res mai i a fer tot el possible perquè així sigui. Per tant, si aquests dies et mocam el nas cada dos per tres, et donam medecineta o t’abrigam molt, pensa que ho feim pel teu bé, no perquè et volguem enviar al Pol Nord de turisme!

Leave a Reply