La bicicleta clinc clinc! – Cartes a n’Eloi (52)

Petitó meu, començo aquesta carta recordant el més important del dia: Per molts anys, Teresa! Sí, criatura, avui la teva mare posa un any més al seu DNI, però seguirà essent una joveneta tota la vida. Ja et pots preparar per bufar les espelmes i per cantar, que ho hem de ben celebrar! Ja veurem si li toca cap regal, però a tu te’n va tocar un ben especial dijous passat.

El teu conco David, que és una fletxa i té solució per a tots els problemes tècnics, te va arreglar aquella velo blava i blanca que teníem guardada al porxo, i que ara tornarà a rodar món empesa per les teves cames. Amb dues rodetes de suport, podràs acompanyar n’Aleix i n’Emma els diumenges, i qui sap si n’Enric també us seguirà amb el seu caminador. Les bicicletes són moda, i sinó, mira aquests dies els camins i carreteres de Menorca. Centenars de ciclistes recorren a pedals racons d’aquesta illa que sembla que ha descobert que els turistes també saben anar sobre dues rodes.

A Ciutadella no tenim excusa per no agafar la velo. Tenim carrers plans, i fins i tot alguns carrils pensats expressament per anar segurs sobre les dues rodes. No te negaré que hi ha ciclistes que incompleixen les normes, peatons que encara es pensen que si hi ha un carril pintat de vermell és perquè ells hi passegin pensant que són a l’estora vermella dels Óscar, i cotxes que no respecten a les bicicletes. Però tot i açò, la velo és ara mateix el millor vehicle per moure’ns. És sa, no contamina i per les distàncies que hi ha a la ciutat, és perfecte.

Sí, ja ho sé, he de dur la meva velo a arreglar, fa dies que ho dic, però no trob el moment. I ho he de fer perquè és molt pràctica per anar a fer feina, però sobretot perquè m’encanta anar a passejar pel poble amb tu assegut a la cadireta de darrera. M’agrada molt sentir com cantes “la bicicleta clinc clinc” mentre mires tot el paisatge sota el teu casc groc i em vas donant copets de satisfacció a l’esquena. El Passeig Sant Nicolau, la Contramurada, els vaixells del Club Nàutic… Són més polits al ritme lent que marquen els pedals.
Petitó, a poc a poc aprendràs a anar en velo amb més seguretat, i algun dia et podrem treure les rodetes. Llavors, a ton pare el farà molt feliç poder fer el nostre particular ‘pelotón’ ciclista i anar a voltar sobre dues rodes amb tota la família. No importarà qui arribi primer. Ens centrarem, com deia aquell, a gaudir del camí.

Leave a Reply