Els bancs no em fan pena

Estic tristot. Els senyors de Bankia diuen que enguany ja han perdut 7.000 milions d’euros. Perdonin, que m’eixugaré la llàgrima. Uns resultats dolents, molt dolents. Ai, una altra llàgrima. Els pitjors resultats de la seva història, diuen. Ja està bé, senyors. El veritable problema aquí és que la seva història, la dels bancs dels darrers anys, ha fet que els ciutadans de peu patiguem la pitjor crisi de la nostra història, i culpa seva haguem de veure com gent perd la casa, com molts no arriben a finals de mes i com l’Estat destina els nostres doblers a les seves carteres (1.846 euros per habitant, els hem donat!) mentre es buiden encara més les nostres.

Ja em perdonaran, perquè segur que aquestes pèrdues fan que no fluesqui el crèdit i que l’economia s’estanqui, però avui em decanto per la lectura visceral, la que fa que no em facin pena aquestes entitats financeres que han inflat a consciència la bombolla, i que quan aquesta ha esclatat ens empren a la resta de ciutadans com a paraigües. No em fan pena els bancs perquè mentre juguen com volen amb els nostres doblers, els senyors que fan i desfan segueixen amb jubilacions milionàries i de moment ningú no ha estat condemnat per la seva pèssima gestió.

A mi em fa pena el senyor que es va treure la vida perquè l’anaven a treure de casa perquè no podia pagar la hipoteca. Em fan pena les desenes de famílies que no saben on viure perquè aquests bancs els prenen les cases que ells els van empènyer a cobrar pensant més en els doblers que podrien guanyar que no en la vida de qui la pagava.

Leave a Reply