Als grans se’ls escolta – Cartes a n’Eloi (50)

Petitó meu, aquesta ja és la carta que fa 50. Des que vam començar aquesta relació epistolar t’he contat ja moltes coses, algunes més encertades que les altres, segur. Tu, amb el teu criteri, tria i destria, agafa allò que creguis que t’ha de servir i la resta deixa-la fer. Forma la teva personalitat escoltant i llegint, però decideix per tu mateix i d’acord amb la teva personalitat. No deixis que altres ho facin per tu. Bé, açò no vol dir que no ens creguis, eh? Que encara ets petit i els teus pares t’han de mostrar moltes coses. Avui, però, et xerraré d’unes persones que encara et poden mostrar més coses que noltros, la gent gran.

No, criatura, la gent gran no és aquella amb molts centímetres. Anomenam així a les persones que ja tenen bastants anys. Generalment, els qui ja han passat els 65, però aquest és un límit molt flexible. Aquestes persones han viscut molt, han acumulat molta experiència i saviesa. Segur que s’han equivocat i han rectificat. Segur que han caigut alguna vegada i s’han hagut d’aixecar. Segur que han passat pena i se n’han sortit. Ells, petitó, saben molt de la vida, i massa vegades no els escoltam.

Record els meus quatre avis. Vaig tenir la sort de conéixer-los a tots, alguns més temps que els altres. Jo era molt petit, i record poc allò que em contaven. Açò sí, tenc ben present quan un dia vaig haver de xerrar del franquisme a l’Institut i la meva àvia Xisca em va explicar la seva experiència. Llavors em vaig donar compte que aquella persona a qui de petit prenia galetes del rebost i que molts vespres feia ganxet a la butaca de ca nostra amagava moltes coses que jo desconeixia i que volia conèixer. També record, poc, l’avi Pito i l’àvia Teresa, i un poc més l’avi Bep i les seves carrosses. Tot un caràcter!

No només dels avis hem d’aprendre. Aquesta societat nostra massa vegades aparca als nostres grans. Ens conformam en donar-los assistència, un lloc on estar i a vegades un poc de companyia. I amb açò ja ens sentim bé. Oblidam que tot allò que han après durant la seva vida ens pot servir per la nostra, per molt que els temps hagin canviat i ara, en comptes de carros, tenim iphones i xarxes socials virtuals.

Petitó, els grans no només s’han de respectar i cuidar. S’han d’escoltar. D’allò que ells han viscut en podem aprendre molt per a allò que noltros viurem. No ho oblidis.

Leave a Reply