Ara tot serà un poc més car – Cartes a n’Eloi (42)

Petitó meu, aquesta és la darrera carta que t’escric abans que a tots ens toqui pagar un poc més per les coses que compram. Els senyors que comanden van decidir que apujaven un impost que es diu IVA. Diuen que així hi haurà més doblers per pagar les persones que deixen doblers a l’Estat. I és que resulta que els senyors que comanden i que comandaven abans han estirat més el braç que la màniga, i han gastat més del que tenien i clar, han hagut de demanar doblers a altres persones per a poder pagar aquests excessos i ara els han de tornar tots i amb interessos.

I tu me demanaràs, què han fet per haver de demanar tants doblers? Algunes coses bones, no hi ha dubte, però també altres que, petitó, són un atemptat al sentit comú. Aeroports on no hi ha avions, trens allà on quasi no hi ha passatgers, súper-edificis que ara estan buits, pensats només per a satisfer l’ego de qui els inaugurava… Si un empresari hagués emprat tant malament els seus doblers, segurament els seus treballadors el denunciarien. Noltros, però, no feim res contra els nostres caps. Ja veus, criatura, som una societat ben adormida.

El tema, petitó, és que a partir d’aquesta setmana, haurem de pagar més per quasi tot. I açò ho haurem de fer després que ens pugin els impostos que pagam cada any a la renta, els que abonam a l’Ajuntament per tenir la nostra casa, i que a la vegada ens retallin prestacions sanitàries, educatives i altres serveis bàsics. Tu ho entens? Jo tampoc, criatura. I el que més em repugna és que aquests senyors que ara pugen aquest impost anomenat IVA són els que deien que no ho farien mai, que era una mesura dolentíssima i que ells mai, però mai mai del món, aplicarien una mesura en aquest sentit. Abans les paraules se les enduia el vent, però ara les hemeroteques i els vídeos a internet són molt útils per refrescar la memòria i saber qui ens ha mentit.

I encara una darrera cosa. Aquest IVA puja per a tots igual. És a dir, el menjar s’encarirà igual per a una persona que cobra 400 euros al mes que per a una que en cobra 400.000. Açò, criatura, es diu desigualtat, i els senyors que comanden sembla que no ho veuen, perquè fins ara només estrenyen el cinturó a qui ja el du estret per obligació i, en canvi, deixen que els senyors que duen el cinturó de marca i que podrien cordar-se’l molts forats més estret el segueixin duent ben ample.

Leave a Reply