Un pebre verd ben autèntic – Cartes a n’Eloi (37)

Petitó meu, ahir vam collir el primer pebre verd de la pebrera que vam sembrar. Tot un èxit! Ben polit, verd i lluent, segur que farà un sofrit ben bo! A més, les tomatigueres que ens va donar l’avi Sito ja han donat els dos primers tomàtics ben vermells. Tenien tant bona pinta que no vas poder evitar donar-hi un mos. Ja veus, criatura, allò que vam sembrar amb les nostres pròpies mans ja dóna fruit, o verdura, o com se digui! Segur que els melons que va sembrar n’Aleix prest seran ben grossos i dolços, i també les síndries d’en Sito! Ah! I ahir n’Àngel ja tallava alls i cebes perquè l’àvia Juanita de Ferreries fes una bona olla de sofrit amb els tomàtics de l’hort d’Alaior. I també na Xisca i en Pau van collir uns bons tomàtics del seu hortet.

I tu diràs, i ara per què m’explica tantes coses de verdures, mon pare! No, no te vull fer vegetarià, ni vull dedicar-me a mi ni a tu a fer de pagès. Només vull fer-te entendre que no hi ha res com les coses que un mateix crea, i si a més requereixen un poc d’esforç, encara millor. Els tomàtics i els pebres que hem sembrat noltros tal vegada no seran els millors del món, però per noltros tindran un gust especial, perquè hi hem dedicat estones i hi hem posat moltes il·lusions. A més, tu els has ben regat, amb l’ajuda dels teus cosins, la tia Corretja i el conco David!

Açò no només passa amb les verdures, petitó. Tot aquell projecte que un comença amb il·lusió sempre té alguna recompensa. En un altre àmbit molt diferent, l’altre vespre ton pare, ta mare i des de dins la panxa na Bruna, vam anar al concert que Menaix a Truà i la Banda de Música de Ciutadella van fer al Claustre del Seminari. Aquells tres músics genials van crear les seves cançons, hi van posar feina i il·lusió i, a més, van unir-les a la feina i ganes dels músics de la Banda. El resultat va ser, com en les verdures, un producte excel·lent, que ho era més perquè es notava que posaven tot el seu cor en aquella feina.

M’encantaria que tu també tinguessis projectes d’aquests que comencen de la il·lusió. El teu padrí n’Àngel, per exemple, n’ha iniciat un que el té tocant la guitarra tot el dia. Xala, i açò és el més important. A Ferreries, per explicar-te un altre cas, un grup de joves s’han dedicat a muntar un esplai d’estiu ple de bon ambient i solidaritat, i ho fan de manera altruista i amb totes les ganes. Tot un exemple. Ah! I ton pare i ta mare tenen entre mans, o millor dit dins la panxa, un altre projecte fruit de la il·lusió, com ho vas ser tu. Prest veurà la llum, criatureta, i llavors seràs el millor germà gros del món!

Leave a Reply