Toca un poc d’optimisme – Cartes a n’Eloi (34)

Petitó meu, ton pare està cansat d’escriure males notícies. Darrerament quasi no faig res més, i no m’agrada contribuir a que la gent estigui trista i pessimista. Per açò, avui t’explicaré algunes coses que han passat darrerament i que són com petites píndoles d’optimisme que tots ens hauríem de prendre de tant en tant.

D’entrada, criatura, una bona notícia dels senyors que comanden. Te sorprèn? Sí, tens raó, darrerament només ens donen clatellades, però avui ton pare explica que els polítics han canviat d’opinió i no llevaran els equips d’atenció primerenca de les escoletes. Aquesta gent també ve a la teva escoleta i fa una gran feina, i resulta que durant les dues darreres setmanes semblava que els volien llevar. Idò al final no. Seran manco, però la seva feina seguirà. Per tant, una notícia que podia haver estat molt dolenta, i que al final no ho és tant.

La segona bona notícia va de música. No, no de na Marielena que tant escoltes tu, sinó d’uns altres músics que han fet un concert espectacular a Ciutadella. No sé si a tu t’agradaran els Pink Floyd o no, però ton pare els va redescobrir i ara, quan t’escric aquestes línies, els estic escoltant i cantant (que em perdonin els veïns). El més important d’aquest concert, però, va ser la demostració que van fer aquests músics de que a Menorca podem fer tot el que vulguem si ens ho proposam. Som tant bons com qualsevol altra banda, i massa vegades tenim la tendència a pensar que no podem arribar a segons quins nivells. Fora complexes!

Una tercera història per ser optimistes. L’explicava el ‘Diari’ l’altre dia, d’un home que, tot i la seva malaltia, no es rendia i gaudia de les meravelles de Menorca. I no ho feia sol. L’ajudava la seva dona, voluntaris de Creu Roja, responsables d’un hotel… Una demostració, petitó, de que, com deia n’Isaac, el periodista, voler és poder.

Ja veus, Eloi, la setmana també amaga bones notícies. El tema està en saber-les trobar i valorar-les. Ah! La quarta bona notícia de la setmana són les xalades que fas a la piscina, eh? Quines calades! Quins boti-boti amb els teus cosins! I encara hi ha una cinquena noticia, i és que t’estàs fent realment gros amb les teves anades cap a l’orinal vermell. Com passa el temps, criatureta, i com que passa tant ràpid, almanco millor veure’l passar amb un somriure a la cara i amb un poc d’optimisme, no creus?

Leave a Reply