La platja, aquest lloc tant curiós – Cartes a n’Eloi (35)

Petitó meu, feia molts dies que no anàvem a la platja. Ahir, per fi, vam agafar el cotxe, tres o quatre bosses plenes de coses i vam partir a fer una estoneta al costat de la mar. No sé si és cosa nostra o què, però si per unes hores agafam tants trastos, crec que si algun dia volem fer més estona a la platja haurem d’acabar llogant el camió d’en Francesc!

La platja és un lloc ben curiós. Hi pots trobar de tot. Parelles, senyors que presumeixen de músculs, senyores amb mini banyadors lluint bronzejat, turistes amb olor a crema solar, fillets arrebossats d’arena, homes que passegen per la vorera de la mar comentant el partit de futbol del dia abans, famílies senceres amb neveres plenes de truita i bistecs de llom que ocupen les taules de llenya ben prest per quedar a dinar… I també hi som noltros. Ja veus, tota una fauna, la de la platja!

Ahir, després de trobar un bon lloc per les tovalloles (a vegades aquesta és una missió impossible i requereix o bé de grans coneixements de matemàtiques per calcular on hi ha prou espai per les nostres coses, o bé un gran domini del tetris per saber encaixar les tovalloles entre els para-sols de retxes i les gandules blaves), ens vam endinsar a la mar. Amb la rodeta i els bracets ben col·locats, poc a poc vas anar superant el respecte que et feia aquesta gran piscina color blau turquesa i en la què l’aigua es movia al ritme de les ones. No era ni la primera ni la segona vegada que nedaves a la mar, però ahir, criatureta, vas xalar més que mai fent les teves particulars calades.

Després, vam anar a la vorera a complir amb una de les tradicions de la platja: els castells d’arena. Aquest és tot un art. Noltros ens vam conformar amb la tècnica simple d’omplir un poalet amb arena, girar-lo i contemplar aquella construcció més o manco cilíndrica. Hi ha, però, qui fa veritables obres d’enginyeria, aixecant diverses torres de formes complicades que uneixen amb túnels plens d’aigua i reforcen amb murades d’arena. Estic segur que a la platja ha nascut més d’un arquitecte de vocació!

I entre castells i calades, passam l’estona, ens refrescam i contemplam aquest univers particular, on parelles juguen a pales a dins la mar pretenent ser Rafes Nadals aquàtics, on fillets entren a l’aigua corrent esquitxant de dalt fins baix aquell qui no tenia clar si s’havia de banyar o no, o on aquell turista ja ha agafat un color tan vermell que indica que tindrà un bon mal d’esquena. Petitó, avui tornarem a la platja, a veure què trobam!

Leave a Reply