Tiriruriiiiiiii pom pom! – Cartes a n’Eloi (33)

Petitó meu, avui és un dia ben especial. Primer, perquè les teves dues àvies, la teva tia que viu a Palma i el teu quasi oncle fan festa. Felicitats! Però sobretot és un dia especial perquè és Sant Joan. No serà la teva primera vegada, ja ho vas viure l’any passat, però estic segur que enguany serà encara més intens. Ja fa temps que ho ensumes, que ho notes, que ho sents, i ara, per fi, ho vius ben intensament.

Per Sant Joan, Ciutadella es mostra esplendorosa. A les cases pengen banderes amb aquesta creu de Sant Joan que tu anomenes de manera tan particular. Al carrer, centenars de persones reparteixen abraçades, somriures i bones cares. A l’ambient no es respira res més que festa. Crisi? Què vol dir crisi quan la festa corre per les venes? Aquests dos dies, petitó, al món dels ciutadellencs no passa res més que Sant Joan, i així ha de ser.

Quan surti aquesta carta, segur que ja hauràs tocat desenes de cavalls. Segur que hauràs tirat algunes avellanes amb els teus cosins. Segur que hauràs lluït aquest capell vermell que heu fet a escoleta. Segur que hauràs passejat de la nostra mà amb la camiseta vermella amb la cara del cavall. Segur que hauràs ballat, hauràs cantat “tata tero tatum” i hauràs sentit una i altra vegada el “tiriruríii pom pom!”. Segur, petitó, que t’ho hauràs passat pipa. I amb tu, criatureta, la teva mare i jo.

Com saps, un servidor és de Ferreries, i fa uns anys, no acaba d’entendre aquesta devoció ciutadellenca per Sant Joan. Totes les persones ens estimam les festes del nostre poble. Però ara que ja fa uns anys que visc a Ciutadella, puc assegurar que els ciutadellencs no només és que estimin la festa, és que la veneren. I a poc a poc ho he anat entenent. A mesura que descobreixes petits secrets, actes que no coneixies, o que passeges per la festa amb algú que realment la coneix, veus una part que ignoraves i que dóna sentit a moltes coses. A poc a poc, entens que aquesta festa és molt més que una festa. És una expressió d’identitat col·lectiva, és com aquella joia de major valor que només mostres unes vegades a la vida. Sense deixar de ser ferrerienc (açò mai), ton pare comença a descobrir que Sant Joan estira i enganxa, i vull que així també sigui en el teu cas. I estic segur que serà així.

Petitó, agafa el capell vermell i el mocador i anam cap as Pla. Anem a viure la festa, a escampar somriures i a tocar cavalls. Eloi, molt bones festes de Sant Joan!

Leave a Reply