Dijous anirem al parc – Cartes a n’Eloi (16)

Petitó meu, després d’uns quants caps de setmana ennuvolats, per fi ha sortit el sol. Ja era hora, eh? La neu va ser molt polida, tot i que no va arribar a Ciutadella. Que faci fred uns dies també està bé, però ara ja tocava un poc de solet. Enguany, allò de febreret, curt i fred s’ha ben complert! Amb aquest temps, tot sembla més agradable, i fa més ganes sortir al carrer a fer coses. Aquest dijous, tu i jo ho podrem fer, perquè serà festa. Cada dia 1 de març, criatura, celebram el Dia de les Balears.

És una festa més o manco nova. Recordam que tal dia com aquest, però fa uns anys enrere, es va aprovar l’Estatut d’Autonomia. Què és un estatut? Uf, petitó! A vam, són com unes normes que permeten a un territori concret governar sobre certes coses. Un dia crec que te vaig explicar que açò de la política i els governs és ben complicat. Hi ha els ajuntaments, que són els qui comanden a cada poble. A Ciutadella, és a aquell edifici amb forma de castell que hi ha a la plaça del Born, saps? Després dels Ajuntaments, tenim els Consells, que comanden en alguns trossos en què no manen els Ajuntaments. A Ciutadella també n’hi ha un, davant la Catedral. Després, hi ha el Govern balear, el Govern central i la Unió Europea. Cada un d’ells també mana. I si t’hagués de dir la veritat, per damunt d’aquests comanden uns senyors que es coneixen com a mercats, però aquests no són polítics. Un bon embolic, eh?

Però tornam a la festa de dijous, el Dia de Balears. Resulta, petitó, que se suposa que tots els que vivim a Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera som de la mateixa comunitat. Ton pare, petitó, no ho té gens clar. Físicament tal vegada sí que compartim un espai, però jo gosaria dir que no existeix un sentiment balear. Almanco no el tenim els de la meva generació. A mi m’uneixen tantes coses amb Mallorca com amb Barcelona, i amb Eivissa pràcticament no hi tenc contacte. Quan vaig pel carrer i em demanen d’on som, no dic que som balear, dic que som menorquí. I no és que tengui cap ànsia separatista, però així com a altres bandes on no hi ha la mar per enmig sembla més fàcil que existeixi una sensació d’unió, aquí no. A vegades, fins i tot, sembla que ens feim la punyeta entre noltros.

Petitó, ja tindràs temps, quan cresquis, de pensar si tu te sents o no balear. De moment, aprofitarem aquest dia de festa per anar a passejar i a jugar a aquell meravellós parc que hi ha a Ferreries. A Ciutadella n’haurien d’aprendre, i posar-ne un de semblant!

Leave a Reply