Les màscares, només per Carnaval – Cartes a n’Eloi (15)

Petitó meu, el món s’ha tornat boig aquests dies. La teva cara de sorprès així sembla que ho deia quan, passejant, hem vist abelles de tamany gegant, pirates perduts per terra ferma o domadors sense lleons. Criatura, açò és el Carnaval, una festa en la que molta gent es posa una careta i fa tot allò que no gosa fer la resta de dies de l’any. A tu te van pintar la cara a l’escoleta, i de cop et vas transformar en un indi i en un lleó ben especial. Aquests dies, petitó, tothom pot ser allò que no és, i no passa res.

La tria de la disfressa és tot un art. Hi ha qui ho té molt clar, altres que volen ser originals i cerquen coses mai vistes. També hi ha gent que manté en secret la seva transformació fins al darrer moment, i qui es posa mil màscares per tal que ningú no el reconegui. Ja sé que els dies grans de la festa ja han passat, però des d’aquí, petitó, faré alguns suggeriments de disfresses a algunes persones, per si encara volen fer un passeig transformats en altra cosa.

Al batle de Ciutadella li recoman una disfressa de fontaner, per si vol regular el cabdal d’aigua que sortirà de la dessaladora. Al senyor Rajoy el vestiria d’Eduardo Manostijeras, perquè ara mateix és el que em ve al cap. Al senyor Alejandre li posaria una disfressa d’explorador, amb salabre inclòs, per endinsar-se als territoris que faci falta i caçar algun avió que vulgui aterrar a Menorca. A na Joana, la teva mestra, el què més li escau és vestir-se de súper-heroi, ja que té molt mèrit dominar a dotze fillets com tu, curiosos i inquiets. I enguany no vestiré a ningú de princesa, que la cosa de la monarquia està borinada, i no vull ficar ningú en cap embolic.

I de què me disfresso jo? Uf, petitó, ton pare no és molt amant de les disfresses. Durant una època sí, però ara ja se m’ha passat. Amb el temps, criatura, descobriràs que els homes tenim una tendència quasi natural a vestir-nos de dones per Carnaval. No te’n sé explicar els motius, però és així.

De totes maneres, petitó, aquests són dies de pintar-se les cares, de vestir-nos d’allò que no som i d’utilitzar màscares. Si alguna cosa m’agradaria que aprenguessis és a mostrar-te sempre tal com ets, sense disfresses ni amagatalls. No tenguis por de ser mai qui ets, ni de fer allò que penses. Tret dels dies de Carnaval, no et posis màscares per aparentar allò que no ets. Tu ets tu, i siguis com siguis i pensis el que pensis quan siguis més gros, no t’has d’amagar per res. Ah! Una cosa sí, petitó, el què jo sí amagaré seran les meves fotos disfressat. Algunes no són bones a veure!

Leave a Reply