En Tinky Wiky xerra anglès! – Cartes a n’Eloi (11)

Petitó meu, aquest matí en Lluís, aquell amic tan alt de ton pare, xerrava per la ràdio. És filòleg, i els senyors d’IB3 volien que expliqués un estudi que ha fet sobre com s’expressen els joves menorquins. Vols saber què és un filòleg? Un senyor que ha estudiat molt sobre una llengua. En Lluís ha fet un treball molt interessant, i ton pare ho ha publicat pel Diari. I venga, de nou la polèmica! Criatureta meva, hi ha coses que no canvien, o que fins i tot sembla que van cap enrere!

Eloiet, tu has tingut la sort de néixer a una terra on tenim una llengua pròpia, el català. Tenim el privilegi de disposar d’una manera pròpia de dir les coses. A la vegada, petitó, vivim a un país que té una llengua oficial comú, el castellà. Les dues llengües són importants, però com que el castellà és més gros, tendeix a menjar-se el més petit. Ja ho veuràs, petitó, com açò passa a molts terrenys, no només el lingüístic. Per evitar perdre aquesta llengua pròpia, els senyors que comanden van fer una llei, i van proposar unes mesures ara fa uns quants anys.

Ara tot açò està canviant. Sembla com si els qui comanden volguessin reduir aquestes eines que entre tots ens hem posat per mantenir la nostra llengua. Els funcionaris ja no hauran de saber català a la força, la televisió autonòmica emet en castellà i fins i tot en anglès programes que abans feia en català (te’n recordes que avui matí en Tinky Winky xerrava en anglès? Quin ensurt!), es retallen ajuts públics… Per desgràcia, sembla que encara avui hi ha qui té ganes de fer de la llengua un problema, quan no hauria de ser res més que un privilegi.

Jo vull que tu sapis parlar català, castellà i alguna altra llengua. Els idiomes són molt importants, petitó, tot just articules encara quatre paraules i a la teva manera. A vegades tenc la sensació que hi ha persones, moltes de les quals no tenen cap més estudi sobre la llengua que el de la universitat del carrer i la facultat de ‘qui més lladra és qui té la raó’, que voldrien que la nostra llengua pròpia no fos més que una cosa folklòrica, una cosa que es mostra als turistes perquè facin fotos. És fort açò que acabo de dir, sí, però és que m’obliguen a pensar-ho quan llegeixo i sento certes coses. Tu, petitó, ara el que has de fer és aprendre a xerrar, i ja arribarà el dia que hagis d’aprendre altres llengües. Na Mercè, a qui els Reis li van dur un llibre molt polit per aprendre anglès, te podrà mostrar quatre paraules, segur. D’entrada, ‘end’ vol dir final, com el de la carta d’avui.

Leave a Reply