Les tisores reials

Ja els ho vaig dir fa unes setmanes: darrerament la meva feina és escriure sobre retalls. Que si Educació, que si Sanitat, que si ara llevam policies o que si ja costa pagar fins i tot la calefacció als més petits. A poc a poc, ens va envaïnt un estat de resignació que no deu ser molt positiu. A poc a poc, ens estem convencent que no hi ha altra sortida que les retallades. No sé si serà o no cert aquest fet, però el que sí tenc clar és que, si s’ha de retallar, s’ha de fer amb seny i criteri.

Els ho explic pels 900.000 euros que ens costa a tots els ciutadans d’aquestes illes mantenir el Palau de Marivent. Per als qui encara compten en pessetes, són 150 milions per tenir en bon estat un edifici que és habitat unes poques setmanes a l’any per una família que ja rep doblers de l’Estat per altres vies. No crec que aquesta sigui una prioritat bàsica quan hem de prescindir de metges i professors. En aquest país, no està ben vist que es qüestioni la Casa Reial, ni la Monarquia, però en època de crisi, qui primer hauria de donar exemple és el cap d’aquest Estat, que no és altre que el Rei i la seva família. Una dada més: els menorquins ens queixam que no podem anar al Llatzaret perquè en gaudeixen uns pocs funcionaris privilegiats, i el pagam entre tots. I amb el Palau de Marivent? El pagam entre tots, i qui el frueix és una família que no té massa problemes per arribar a final de mes. Per a reflexionar.

Leave a Reply