Els que vigilen amb tancs – Cartes a n’Eloi 7

Petitó meu, ja fa unes quantes setmanes que t’intento explicar el món en aquesta columneta, i començo a tenir la sensació que deus entendre ben poca cosa. Sobretot, perquè cada vegada me costa més entendre’l jo, i mira que en teoria, la meva feina és comprendre’l per explicar-lo després. Avui et parlaré de l’exèrcit i els militars. Resulta, criatureta, que quasi tots els països tenen uns senyors dedicats a vigilar que ningú d’altres països ens faci mal. Uf, és complicat d’explicar, perquè és difícil d’entendre que visquem pensant que algú altre sempre estarà a punt per fer-nos mal. Però és així, aquesta és la filosofia que justifica els exèrcits. Estar preparats per a defensar-nos, perquè quedaria molt lleig dir que tenim un exèrcit per si algun dia ens agafen ganes d’anar a fer mal a algun altre país perquè aquest té coses que ens interessen. Seria lleig, i per tant, no es diu.
L’exèrcit, petitó meu, està format per desenes de milers de persones. Senyors i senyores que entrenen, estudien i conviuen per si algun dia han de defensar el país. Darrerament, també van a altres països en les anomenades missions de pau, que per la televisió expliquen que són feines imprescindibles per a què altres països puguin viure millor. Ton pare, petitó, no ho acaba d’entendre.
Ja te vaig explicar una setmana que darrerament, els polítics empren més les tisores que els bolígrafs. Retallam sanitat, educació, sous públics, prestacions socials, solidaritat amb l’estranger, fundacions per a discapacitats… Ja, petitó, jo també me faig la mateixa pregunta que tu: Per què no retallam de l’exèrcit? Idò no te sé contestar. Me sona que alguna retallada han fet, però no creguis tampoc que ha estat molt grossa. Un bocinet de paper petitó, com aquells que fas tu quan jugues amb els tovallons de cuina. Criatureta, en aquesta vida has de tenir molt clares quines són les teves prioritats, quins els teus valors i els objectius. Estic segur que, si tots els ciutadans d’aquest país haguéssim de triar entre tenir els mateixos metges que ara o els mateixos tancs i pistoles, triaríem el primer.
Petitó, segurament aquesta carta té pocs arguments de pes, i els senyors que governen emprarien un paraula, demagògia, per definir-la. Però jo, criatureta, t’explic el que com a pare penso, i sobretot, ho faig desitjant que tu puguis viure temps millors. I petitó, els temps millors no s’aconsegueixen gastant en exèrcits. Els doblers fan més profit en altres funcions molt més bàsiques.

Leave a Reply