Els avions no són joguines

Petitó meu, te’n recordes de les joguines que teniu a l’escoleta? Sé que a l’armari on deixam els talaquets, a la part de baix, n’hi ha una de ben grossa. Té forma com de pastanaga grossa, amb unes rodes i una ala a cada banda. Açò, criatureta, és un avió. El de l’escoleta és de joguina, evidentment, però n’hi ha de veritat que ens permeten volar i anar a altres bandes de manera ràpida. Açò sí, petitó meu, a Menorca no ho tenim fàcil, amb açò dels avions.

Tu ja saps que vivim a una illa, és a dir, un tros de terra envoltat de mar. O sigui, que si hem de sortir de Menorca, o ho fem en avió o en vaixell. El més habitual és agafar un avió, però avui en dia, són cars i no en tenim massa. Bé, aquest és un problema que ja vé de molt enfora. Com que som pocs, els senyors que tenen avions no ens tenen massa en compte, perquè no som prou negoci per ells. I clar, si aquests senyors només es miren els doblers, no pensen que noltros necessitam els avions per coses tant bàsiques com anar al doctor, a estudiar o a reunions de feina a altres bandes. Petitó meu, ton pare ja ha sentit moltes vegades allò de que els avions són les nostres autopistes. Es veu, però, que a Madrid, que és allà on comanden, no ho senten, o millor, no ho escolten.

Intentar-te explicar tot el problema dels avions en una carta és ben complicat. Et podria dir que els senyors que comanden aquí van decidir fa anys obligar a uns senyors a posar avions per anar a les altres illes, però no ho van fer bé, perquè resulta que hem de pagar massa doblers per anar simplement a Palma. Anar a veure les teves cosinetes mallorquines, ja ho saps, és prou car! Idò, resulta que ara volen fer servir el mateix sistema per a què poguem anar a Barcelona o a Madrid (te’n recordes quan ton pare i ta mare hi van anar?) sense pagar massa doblers. Et confesso, petitó, que m’agrada que els senyors que comanden vulguin fer cosa per a què poguem volar de manera més fàcil, però també et confesso, criatureta, que em fan por. No vull que tornin a caure en el mateix error. De gros sentiràs allò de que l’home és l’únic animal que tropissa dues vegades amb la mateixa pedra. Jo hi afegiria, Eloiet, que els polítics no només hi tropissen dues vegades, sinó unes quantes més!

Petitó, tu vés jugant amb l’avió d’escoleta. Ja veurem quan te toca pujar a un de veritat. Llavors, esper no haver de pagar molt, i que el transport aeri ja no ens ofegui com ho fa ara.

Leave a Reply