Els sobres que emprarem per pintar – Cartes a n’Eloi

Petitó meu,

No fa falta que duguis barba per arribar a ser el qui més comanda a la teva classe. T’ho dic perquè aquests dies els grans hem de pensar molt bé qui volem que sigui el president del país. Tu encara no ho saps, però és una cosa semblant al delegat de l’aula. El president és el senyor que diu com vol que siguin les coses.

Som tots els grans els qui triam qui volem que ens comandi. Se’n diu democràcia. Imagina que a la teva escoleta, tu poguessis escollir a qui vols que digui com heu de fer les coses. Imagina, petitó meu, que uns quants dels teus companys volen tenir aquest càrrec, i durant uns dies, ells t’expliquen què faran si els tries. Açò es diu campanya electoral. És per açò que aquests dies, quan passejam des del cotxet o agafats de la maneta, veus cartells amb senyors que somriuen molt, i et conviden a lluitar per allò que creus o a fer possible un canvi.

Aquesta democràcia que te deia està organitzada en partits polítics. Són grups de gent que, en teoria, pensen el mateix i per açò s’ajunten. Imagina, per exemple, que a la teva escoleta, na Clàudia, n’Albert i n’Oliana formen un partit, el Partit de les Joguines; per altra banda, n’Adrià, na Núria i na Gemma també s’uneixen i creen el Partit dels Xumets, i després na Neus i en Josep munten el Partit dels Contes. A tu, petitó meu, te tocaria triar entre aquests tres partits. Però la cosa es complica una mica.

Resulta que ara mateix, hi ha dos partits que són molt més grossos que els demés, i a vegades es pensen que els altres no existeixen. Resulta també que tu només pots triar un dels partits, encara que tal vegada alguns dels fillets que hi ha als altres partits també t’agradaria que comandés. I resulta per acabar que, per culpa d’una cosa que es diu Llei d’Hondt, a vegades un partit té molts amics però comanda manco que un que no en té tants. Aquesta democràcia, fillet meu, és com aquell conte de les orelles que has emprat tant, que ja ha perdut algunes fulles i necessita una reforma profunda.

Perdona si t’estic embullant, fillet meu, però és que quan siguis més gros, ja veuràs que els adults som especialistes en complicar les coses. Quan estudiïs història, segurament t’explicaran que uns senyors, que alguns batejaren com el moviment 15-M, es van demanar per què tot era tant complicat. Esper que llavors, algunes de les seves propostes s’hagin convertit en realitat. I ara, petitó, treu les pintures, que prest arribaran els sobres amb propaganda electoral, i els emprarem per pintar i fer dibuixos. Hem de reutilitzar!

Leave a Reply