El nombre cinc milions no surt als contes – Cartes a n’Eloi

Petitó meu:
Aquest món on has nascut és ben complicat. Imagina que a vegades no l’entenem ni noltros, els grossos! Per sort, tu encara no veus la televisió, ni llegeixes els diaris. Si ho fessis, segurament les verduretes del sopar no et caurien bé. Tot són males noticies, darrerament. Saps aquests contes que t’explicam, on tot sempre acaba bé? Idò no sé què passa en aquest món, que darrerament qui escriu la lletra només sap emprar tinta negra i no de colors. Aquí, no hi ha caçador que salvi a na Caputxeta, i els tres porquets no troben casa on amagar-se del llop perquè els bancs se les han quedat totes. Però tu no et posis trist. Per sort, encara no saps què són els bancs, ni els llops ni les cues de l’atur. Perquè fillet meu, els grossos hem de treballar per poder tenir doblers i pagar les coses que empram.

Quan et duim a aquesta escoleta meravellosa i et deixam en mans de na Joana, els pares anem a fer feina. A vegades no en tenim ganes, ja ho saps, però en aquest temps en què esteim, ens toca donar gràcies per poder ser cada dia al nostre lloc de treball. Quan tens feina, pots comprar menjar, bolquers, joguines i alguna vegada anar a passejar i assaborir uns “rufinos”. Si no en tens, hi ha altra gent que a vegades t’ajuda, però quan dus molta estona sense treballar, els ajuts s’acaben. Fillet meu, aquests dies els grossos xerram molt d’un nombre que no surt a aquell conte teu que mires quan anam a casa de l’àvia: cinc milions. Tota aquesta gent està sense feina. Ni jo me puc imaginar tanta gent junta!Tens molta sort, Eloi. Primer, perquè els teus pares tenen feina, i segon, perquè encara no escoltes els senyors que en teoria comanden aquest país. Bé, moltes vegades noltros tampoc no els escoltam, però els sentim tant si volem com si no. Aquests dies tots diuen que saben com fer que tota aquesta gent treballi, i que els altres no ho saben. Passa ben al contrari del que apreneu a l’escoleta, que heu de compartir i jugar junts. Ells no. Ells van cadascun per la seva banda. No ho facis mai, petitó meu. Xerra, escolta i pensa. Sempre pots aprendre coses dels altres. I no passis pena, que no faré que aquests senyors que comanden (polítics, es diuen) tornin a escoleta per a aprendre el que sembla que han oblidat. Ja sou prou a la classe, i na Joana i n’Ester tenen prou feina! I ara, Eloiet, tornam als contes, allà on tot acaba bé i els problemes se’n van com el fum.

Leave a Reply