Archive for septiembre, 2011

Què venem als turistes?

viernes, septiembre 16th, 2011

Cada dia que vaig fins a la redacció a peu, arribo a la feina amb una pregunta al cap: Què venem als turistes?

L’origen de tal dubte és la presència de capells mexicans de diferents dimensions a Ses Voltes acompanyant altres joies de record de Menorca com davantals amb la recepta de la caldereta de llagosta. Potser els ultres de la interculturalitat em diran que en un món globalitzat, les senyes d’identitat ja no són locals, sinó universals, però a mi em permetran que m’indigni davant aquest fet. A Menorca ningú no du capell mexicà, ni crec que temps enrere ho fessin. No m’imagin, al segle XIX, un pagès cultivant el camp i guardant-se del sol amb un capell mexicà al cap. Esper que els historiadors em donin la raó.

Aquest fet m’ha duit a vegades a pensar en com venem Menorca als turistes quan són aquí. Un savi del turisme m’explicava una vegada que no entenia perquè a les cartes dels restaurants menorquins es posa el “gazpacho” com un dels plats estrella, i en canvi són poquíssims els que ofereixen als seus clients un plat tan bo i tan menorquí com l’oliaigu. És perquè se sentin com si fossin a casa? Em diran tiquismiquis, però si jo vaig a París, no espero que em serveixin una caldereta de llagosta perquè em senti menorquí. Jo vull degustar la gastronomia francesa. Em perdonaran, però no crec que tot valgui per treure els doblers als turistes quan són aquí.

La inutilitat del Senat

sábado, septiembre 10th, 2011

Prest haurem de tornar a votar. Començarà aviat el ball de noms i candidats per a una i altra Cambra, i tots ens vendran la importància de la seva feina. No dubto en cap moment de la vàlua personal dels menorquins que fins ara han estat senadors, però em permetran que discuteixi la utilitat de la seva feina. Fa temps que penso que el Senat és una eina inútil, antiga i sense sentit. Recordo que fa ja bastants anys, un candidat mateix a senador em confessava que tenia clar que el Senat era un cementeri de velles glòries de la política que així podien tenir una bona jubilació. Sorprenia aquesta declaració d’algú que aspirava a formar part d’aquest cementiri, però no deixava de tenir raó.

Fa temps que el Senat ha deixat de ser un lloc on es representen els territoris, i ha estat sotmès pel joc partidista. Llevat d’algunes excepcions, els senadors obeeixen els seus partits, no els seus territoris. I açò, en els temps que corren, no s’hauria de permetre. O es revisa el paper del Senat i se li dóna alguna funció útil, o millor l’eliminam. O no creuen vostès que la feina que fa un senador la poden fer els diputats menorquins? Segur que temps els sobra! Crec que el moviment del 15-M demanava la supressió d’aquesta Cambra. Comparteixo la petició. No sé quants milions d’euros ens estalviaríem, però segur que podrien servir per altres coses més útils. La llista, naturalment, seria llarga.

El delictat equilibri

sábado, septiembre 10th, 2011

El batle de Ciutadella vol que els bars del centre de Ciutadella tanquin a les dues de la matinada. Creu que així facilitarà la vida a aquells que han decidit viure al nucli històric de la ciutat. El propòsit és noble i elogiable. No ha de ser fàcil viure amb desenes de persones baix casa teva sopant, xerrant fort i reient. Trobar l’equilibri entre la convivència d’aquesta gent i el dret dels locals a fer negoci és una missió molt, molt complicada.

D’entrada, s’ha d’aplaudir que algú vulgui entrar a solucionar aquest tema, tot i saber que és certament difícil.

Aquesta noticia posa de manifest una realitat que moltes vegades passa desapercebuda: els centres de les ciutats s’estan despoblant. Volem unes ciutats turístiques per poder sobreviure econòmicament, i açò comporta algunes molèsties, com una gran circulació de persones o la proliferació de negocis, alguns dels quals malmeten la imatge d’edificis històrics.

Moltes vegades aquestes molèsties acaben desesperant a qui les pateixen a diari, i al final, la gent se’n va a viure a altres bandes. L’altre dia, el president de Ciutadella Vella ho definia molt bé: “Tots vivim del nucli antic, però alguns vivim al nucli antic i en patim les conseqüències”, deia. Poques vegades una preposició havia dit tantes coses.

L’objectiu que s’ha autoimposat el batle és bo. El camí, naturalmente, serà llarg.