Archive for agosto, 2011

Jo, de gran, vull ser David

jueves, agosto 11th, 2011

De gran vull ser David. Vull mirar la vida amb un somriure permanent, per molt que ella em faci la traveta i em vulgui fer caure. Vull ser capaç de contagiar alegria quan la vida voldria que fos jo el qui estigués trist. Vull saber esprémer fins a l’últim segon de cada dia, viure cada moment sense preocupar-me de quin vindrà després. Vull ser valent i no tenir por de res, ni de la mort. Vull ser capaç d’estimar amb generositat infinita. Vull ser capaç de fer entendre al meu entorn que no té sentit plorar si les llàgrimes no poden canviar les coses. Vull saber mostrar als meus estimats que si a la tristesa li fas front amb més tristesa, t’acabarà tombant. En canvi, si t’hi encares amb optimisme, tindrà seriosos problemes per guanyar-te. Sí, jo, de gros, vull ser David.

“Allò que he estat per voltros, ho seguiré essent sempre. Anomeneu-me amb el nom amb el que sempre m’heu anomenat; parleu de mi com sempre ho heu fet, continueu rient de tot allò del què rèiem quan érem junts. Somrieu, quan penseu en mi”. Aquestes són les paraules triades en el teu adéu. Ho intentarem. No serà fàcil. Els teus amics ho tindran més difícil. La teva dona, els teus pares, els teus segons pares, la teva família… Direm a n’Hugo que té el millor pare que mai hagués pogut desitjar, i que des d’allà on sigui, li cantarà cada vespre una cançó per dormir i el bressolarà. Bon viatge, amic!

La feina no ha acabat

miércoles, agosto 3rd, 2011

El robatori de fa dos anys als propietaris de Truvi va commoure Menorca. Els periodistes vam haver d’informar d’uns fets que mai no haguéssim imaginat a l’Illa, i dels que mai no hauríem volgut haver d’escriure. En aquells dies, la feina transcorria entre l’obligació professional d’informar i la sensació personal de no voler donar massa detalls d’uns fets que, en ser recordats, podien ferir la sensibilitat dels afectats i els familiars. Trobar el punt mig entre aquests dos punts és impossible, i segur que no ho varem fer del tot bé per a ningú. Més enllà, però, de l’anàlisi de la feina periodística, el que ara està en entredit és la feina dels cossos de seguretat, després de la sentència del jutge Mesquida, on deixa clar que hi havia un tercer implicat en el robatori del què, a dia d’avui, no se sap res, i el què és més trist, no se sap si se l’espera.

Algú hauria de donar la cara i explicar què passa amb aquesta tercera persona. En el seu dia, algú va deixar caure que amb els dos detinguts el tema quedava tancat. No era cert llavors, i ho és encara menys ara, després que la sentència citi moltes vegades que eren tres els assaltants, i un d’ells, el que no està empresonat, fou un dels que agredí amb major violència.

Seria hora que algú expliqués si es cerca aquest tercer assaltant, i si no és així, que especifiqui per què. Menorca, però sobretot les víctimes, necessiten explicacions.