La meva indignació

Moltes vegades la forma desvirtua el fons. És el que els ha passat als indignats amb el patètic episodi de dimecres al Parlament de Catalunya. Estic segur que aquell disbarat és obra d’una minoria que no és representativa, però el missatge que es va transmetre a través dels mitjans audiovisuals segur que va calar més que moltes reflexions assenyades i encertades dels indignats. En moltes coses, servidor està d’acord amb aquest col·lectiu. Una d’elles és la necessitat d’una reforma de la legislació electoral. Tenim una democràcia, i prou que va costar a molta gent aconseguir-la, però aquesta es pot millorar. I un primer pas seria fer-la més representativa.

No té sentit que per una regla matemàtica s’afavoreixi els partits majoritaris. L’excusa de que així es garanteix una major estabilitat no funciona. La democràcia no és per garantir estabilitat, sinó representativitat. Les institucions han de ser el reflex de la societat, i aquest reflex no pot ser manipulat per una norma matemàtica que afavoreix als més nombrosos. Els partits polítics majoritaris haurien de ser valents, i encarar una reforma profunda de la legislació electoral. Han de deixar de mirar-se el melic i pensar en la societat. Perdran poder, segurament que sí, però guanyaran legitimitat, i qui sap si la confiança d’un poble que, a dia d’avui, veu la política com un problema i no una solució.

Leave a Reply