Archive for junio, 2011

Sant Joan, una festa sense tornada enrere?

jueves, junio 30th, 2011

Molt s’ha escrit ja aquests dies sobre les festes de Sant Joan d’enguany. El més positiu de tot el que aquest any ha estat negatiu és la reacció social que ha provocat. Hi ha grups a facebook demanant tornar a l’essència de la festa; els mitjans electrònics, encapçalats per la web d’aquest diari, estan plens de suggeriments i idees per millorar la festa; i al carrer el principal tema de conversa és què fer per no perdre Sant Joan. El més important seria que aquest no fos un debat estèril, com tants altres, i en sortissin mesures concretes. Decidir quines és una missió complicada. Aquí van unes humils reflexions d’un ciutadellenc d’adopció.

Aquests dies s’ha xerrat, per exemple, de limitar el nombre d’arribades de visitants per Sant Joan. És una de les propostes més repetides als fòrums i als mitjans digitals. Segurament, també seria la més complicada de portar a terme, si és que fos l’encertada. Des de fa temps, Sant Joan, a més d’una festa única, ha esdevingut un negoci per a diversos sectors econòmics de l’Illa. La despesa que es fa aquests dies és considerable, tot i que no tots els visitants gasten el mateix ni en els mateixos productes. Trobar l’equilibri entre la riquesa econòmica que aporta la festa i la conservació de la mateixa no és fàcil. A més, centralitzar tot el debat en l’arribada de visitants seria errar el tir. El principal problema no és que vingui molta gent (que és cert que és un problema). El problema és amb quines intencions arriba aquesta gent. Modestament, crec que la clau està en saber controlar la gent quan és aquí. I en aquest sentit, subscric la reflexió que feia un lector del menorca.info, quan deia que resulta inadmissible que una persona pugui viatjar de Mallorca a Menorca per 12 euros i disposi de multitud de places, quan els menorquins tenim veritables problemes per sortir de l’Illa tot l’any.

Una altra de les propostes que va avançar aquest diari de boca del batle fou la creació d’una borsa de voluntaris. La idea no és nova. Quan els Amics de les Festes de Sant Joan estaven actius, el debat ja va estar al carrer, i finalment no es va dur a terme. Uns voluntaris podrien informar, assessorar, però en cap moment podrien actuar de manera preventiva. És a dir, un voluntari pot recomanar a una persona que va beguda que no baixi as Pla, però no li ho podrà impedir. Potser amb la funció informativa ja es notaria una millora, però aquesta proposta posa damunt la taula una reivindicació que aquests dies s’ha sentit: fan falta més agents de seguretat en uns dies en què Ciutadella més que duplica la seva població. La Policia Local desplega tots els seus efectius, i reforça torns. Faria falta major col·laboració d’altres cossos de seguretat.

L’any passat ja van haver-hi problemes amb les avellanes del dissabte de Sant Joan. Aquest diari ha pogut saber que un ciutadellenc va dirigir dues instàncies a l’Ajuntament avisant del problema, i advertint la Policia Local de la necessitat de fer alguna cosa. Ja llavors, els responsables de la policia van contestar que havien anat molt limitats de personal per falta de reforços suficients. També van advertir que algunes persones aprofitaven l’anonimat de la massa per agredir als policies, i que per açò els agents no es col·locaven al mig de la plaça, sinó al perímetre. Fins i tot aquest ciutadà va explicar amb tot detall quina era l’estratègia dels al·lots que abusaven de les al·lotes en el moment de les avellanes, fent un cercle, al mig del qual col·locaven la víctima i la començaven a tirar en l’aire, a treure la roba i a tocar. I un aspecte encara més preocupant: la ciutadania no va col·laborar en denunciar comportaments inadequats, obscens o que fregaven l’agressió sexual. Tot açò estava reflexionat abans d’aquest Sant Joan, però desgraciadament, va passar el que hem pogut llegir aquests dies als mitjans de comunicació.

Una altra de les idees que aportava la gent és l’organització d’actes paral·lels als tradicionals, que puguin atreure un públic al que no li interessen els cavalls i que pensa la festa com un escenari com qualsevol altre per a ingerir quantitats ingents d’alcohol. Es parlava d’actes al polígon industrial, als camps de futbol, concerts, sessions de djs… Si el problema és el comportament d’aquesta gent, modestament no sé si seria suficient traslladant el problema a una altra banda sense combatre’l. És cert que es guanyaria seguretat per als cavalls i cavallers, aspecte importantíssim, però voldria dir també traslladar cossos de seguretat a aquests escenaris, traient-los d’altres. A més, afegir actes a una festa tant pautada i tradicional com és Sant Joan no crec que sigui molt benvingut per part d’un sector de Ciutadella.

Hi ha més idees, i més repartiment de responsabilitats. Alguns proposen limitar l’entrada de persones as Pla, altres fer un passadís quan corren els cavalls, ja sigui humà, amb bombetes o amb tanques. Hi ha qui assenyala a IB3 i als anys en què explicava la festa de Sant Joan parlant de guerra d’avellanes. El que és segur és que hi ha molta feina per fer. A través del seu facebook, el batle de Ciutadella, ex caixer senyor i per tant especialment implicat en el tema, explicava la seva voluntat de posar fil a l’agulla i de no deixar que es repeteixi un Sant Joan com el d’enguany. Al grup de facebook “Volem recuperar es nostre Sant Joan” (molt actiu i amb quasi 1.500 seguidors), un cavaller explica que “els cavallers que feim feina tot l’any per aquests dies poder gaudir i fer xalar al poble de Ciutadella, no per arriscar-nos com hem fet enguany mateix. Ha estat dels anys que he xalat poc”. Una reflexió que, sens dubte, n’ha de fer brollar moltes més. Poden seguir fent les seves aportacions a la web www.menorca.info. Després correspondrà als qui manen decidir si les apliquen o no, però com a mínim, ja les hauran escoltat.

La meva indignació

sábado, junio 18th, 2011

Moltes vegades la forma desvirtua el fons. És el que els ha passat als indignats amb el patètic episodi de dimecres al Parlament de Catalunya. Estic segur que aquell disbarat és obra d’una minoria que no és representativa, però el missatge que es va transmetre a través dels mitjans audiovisuals segur que va calar més que moltes reflexions assenyades i encertades dels indignats. En moltes coses, servidor està d’acord amb aquest col·lectiu. Una d’elles és la necessitat d’una reforma de la legislació electoral. Tenim una democràcia, i prou que va costar a molta gent aconseguir-la, però aquesta es pot millorar. I un primer pas seria fer-la més representativa.

No té sentit que per una regla matemàtica s’afavoreixi els partits majoritaris. L’excusa de que així es garanteix una major estabilitat no funciona. La democràcia no és per garantir estabilitat, sinó representativitat. Les institucions han de ser el reflex de la societat, i aquest reflex no pot ser manipulat per una norma matemàtica que afavoreix als més nombrosos. Els partits polítics majoritaris haurien de ser valents, i encarar una reforma profunda de la legislació electoral. Han de deixar de mirar-se el melic i pensar en la societat. Perdran poder, segurament que sí, però guanyaran legitimitat, i qui sap si la confiança d’un poble que, a dia d’avui, veu la política com un problema i no una solució.