Archive for marzo, 2011

¿Quién paga este reloj que te han regalado?

lunes, marzo 28th, 2011

El reloj que ayer me regalaron los señores de Ports de les Illes Balears marca al escribir estas líneas las nueve de la noche. Es bonito. Con correa de plástico y esfera negra. Como yo, varias decenas de personas ayer se fueron a su casa con un reloj nuevo en la muñeca tras asistir a un acto que algunos definen como histórico y otros como un simple paripé.

El despliegue de medios (y no precisamente de comunicación) era espectacular. Unas azafatas te recibían al llegar al dique. Dos, concretamente, para indicarte dónde aparcar.
Luego, cuatro más esperaban en la futura estación marítima, vestida con una alfombra azul y mesas vestidas con manteles blancos impolutos, seis pantallas informativas y hasta un pequeño guardarropas. Servidor llegó hasta el dique en coche particular, pero hasta tres autobuses se desplegaron para traer a los invitados. Estaban todos. De la clase política, el presidente del Govern, varios consellers autonómicos, el presidente de Menorca, los consellers de Ordenación del Territorio y de Turismo, consellers de la oposición, concejales en el Ayuntamiento de Ciutadella, la alcaldesa de Ciutadella, el alcalde de Es Castell, el delegado de Educación en Menorca (¿qué pintaba ahí?)… Y seguro que me dejo alguno. Luego estaban representantes de asociaciones empresariales, del mundo náutico, de las fuerzas de seguridad… Mucha corbata y mucha sonrisa, como viene siendo habitual en estos últimos días, en los que parece que Menorca se ha convertido en un inmenso escenario por el que desfilan nuestros políticos representando su mejor papel, en el que no puede faltar una sonrisa y un golpecito cariñoso en la espalda.

Apostados en los acantilados, esperando cerca del castillo de Sant Nicolau o incluso en Sa Farola, un montón de curiosos, plebe mundana, presenciaban el acto que quiso llamarse, según el Govern, primer amarre de buques en el puerto exterior de Ciutadella. Curioso lo de este acto. Primero, porque el de ayer no fue el primer amarre de un buque en el dique.
Ya pudieron ver ustedes en este y otros medios hace unos días las fotos del “Nura Nova” haciendo pruebas en el nuevo puerto. ¿Aquello no fue un amarre? ¿O es que si no hay políticos para verlo no se puede considerar como tal? Entre los periodistas ayer nos preguntábamos cómo debíamos definir lo que estábamos presenciando. Por el montaje, la descubierta de placas y los discursos, podía parecer que estábamos ante una inauguración, pero en teoría, una cosa no se inaugura si luego no va a entrar en funcionamiento, y para el dique no hay fecha de estreno. ¿Qué necesidad había de celebrar por todo lo alto un primer amarre de buques que, al final, no es tal? A veces a un servidor le riñen por ser un mal pensado, pero es que lo de ayer tenía todos los mimbres para ser calificado de acto electoral encubierto. Estaban todos, y estábamos todos los periodistas, los cámaras y los fotógrafos.

Y claro, uno no tiene nada contra los actos preelectorales, más que la pereza profesional de ir escuchando promesas y balances magníficos de lo realizado. Pero es que lo de ayer seguramente se les fue de las manos. Claro que el hecho de que Ciutadella tenga al fin su puerto exterior es motivo de celebración para la mayoría, pero no se debe aprovechar este ansia social al ver satisfecha una demanda centenaria para intentar captar votos buscando la fotografía. Alguien me preguntaba, al salir del acto: “¿Y este reloj, quién lo paga?”. No supe que contestarle. “Todos, supongo”, esbocé.

El reloj marca ahora unos minutos más que antes. Sigue funcionando, con el logo de Ports de les Illes Balears de fondo. Mañana seguirá marcando las horas (espero), y me recordará que un día asistí a una inauguración que no era tal y a un primer amarre de buques que en realidad era el segundo. Cosas de esta profesión mía, tan curiosa y sorprendente cada día.

Jo també vull cobrar

martes, marzo 22nd, 2011

El Govern balear anunciava ahir que concedeix un préstec d’un milió d’euros a Quesería Menorquina. D’entrada, una bona noticia. Ningú no discuteix la importància de la fàbrica, ni la delicada situació de les desenes de treballadors afectats. L’altre dia el mateix Govern anunciava que pagaria la quallada als pagesos que subministraven a la mateixa empresa. Bona noticia per als afectats, però un servidor no pot evitar demanar-se per què el Govern actua tant amb el problema d’aquesta empresa i, en canvi, en altres casos, és la pròpia administració la que, amb els retards en els pagaments, posa en perill la subsistència d’altres negocis.

En aquests temps de crisi, són moltes les empreses que passen pena, que tenen problemes per fer front a les nòmines dels treballadors. Per què el Govern no ha actuat en aquests casos? És més. A Ciutadella, un exemple evident d’empreses en risc per la política de pagaments de l’administració són els industrials que han treballat a la remodelació de Can Saura. Per què aquestes empreses no cobren el treball que han fet? Darrera d’aquestes empreses també hi ha treballadors, que han de cobrar una nòmina i que tal vegada no ho podran fer perquè l’Administració deu doblers a l’empresa.

Sense dubte, els ajuts cap a Quesería Menorquina són bons. Però en aquestes illes, tothom hauria de ser tractat de manera igualitària.

Carpe Diem

lunes, marzo 14th, 2011

Fou com una allau de silenci que recorré el cos, i que esclatà en arribar al cervell en forma d’una pregunta: Per què? El recordo com una persona vital, alegre, sempre amb una broma a punt per a fer front fins i tot a les situacions més dures. La vida l’havia posat a prova massa jove, i ell sortí vencedor. Segur que el seu jersei de l’enorme A l’havia ajudat. La vida, però, que es torna cruel i injusta massa vegades, li tornà a plantar cara, aquesta vegada amb una força descomunal, i finalment el derrotà. Estic segur que lluità com el qui més, que tingué el recolzament de molta, moltíssima gent, i sé que ara són molts els qui el troben a faltar.
La mort continua essent la resposta pendent, el misteri indesxifrable, i a vegades la injusticia més cruel. La conclusió en aquests casos és la mateixa que ja pregonava aquell professor excèntric a “El club de los poetas muertos”: Carpe diem. Viu la vida, aprofita-la, empapa’t de cada moment i de cada sensació. Com feia ell, porta un somriure sempre a la butxaca per posar-te’l a la cara quan les circumstàncies el requereixin. Com feia ell, irradia simpatia i bon humor al teu entorn. Com feia ell, sigues bon amic i bon company. Com feia ell, rodeja’t de la millor gent. Qui sap si al final podràs vèncer el destí, però segur que la lluita passarà millor. Ja et trobam a faltar, amic.

Jo balear? No, gràcies

martes, marzo 1st, 2011

La comunitat balear és una invenció. Ja em perdonaran la contundència, però és que ho crec fermament. Geogràficament, l’arxipèlag té una lògica com a unitat, però més enllà, res més. Fa temps que vaig dient que el sentiment balear no existeix. Vagin pel carrer, si no, i demanin a qualsevol peató d’on és ell. Segurament li contestarà que de Maó, de Ciutadella, o com a molt, de Menorca. Si troba algú que li digui que és de Balears, haurà trobat una excepció.

En aquesta comunitat autònoma fragmentada, centralista i massa vegades individualista, el sentiment balear no existeix. Un barceloní se sentirà català; un menorquí no se sentirà balear. Aquella frase de quatre illes, un país, ha mort de finor. Ningú no s’ho va creure. Ni IB3, que presumeix de fer-ho, ha servit per crear un sentiment de balearitat. Avui, dia 1 de març, suposadament celebram el Dia de Balears. Però en aquesta època més que mai, jo els dic que no em sento balear. Menys encara quan actualment, si per alguna cosa es coneix aquest arxipèlag més enllà de les seves aigües és pel vergonyós espectacle de corrupció política que es viu, dia sí, dia també, a l’illa veïna.

Ja em perdonaran. Avui faré festa. Ja va bé un dia de descans amb l’ambient actual. Però no celebraré que sigui balear. Segurament ho som per geografia, però no per sentiment.