Pressupost mullat

Si jo hagués de fer alguna obra a casa meva, el primer que faria seria demanar un pressupost. Imaginem que he de pintar el menjador. Aniria a uns quants pintors, per saber quant em podria costar la cosa.

Una vegada tingués diversos pressupostos, agafaria el que millor respongués a les meves necessitats. Suposo que vostès farien el mateix. Segueixin imaginant. Quan comença l’obra, el pintor em diu que al pressupost no havia inclòs la pintura, ni els pinzells, i que a més, ara que ha començat a pintar, veu que li costarà més del que pensava. Resultat, que em vol fer pagar el doble del que havia pressupostat. Vostès pagarien?

Traslladin ara aquest plantejament a una administració pública, que fa feina amb els doblers de tots nosaltres.

Desgraciadament, ja ens hem acostumat a que els pressupostos inicials de les obres públiques no siguin més que paper mullat. D’acord que a vegades hi ha imprevistos, però un imprevist no és doblar un pressupost, com ha passat amb el dic de Ciutadella.

L’obra s’havia de fer bé, i segurament que tants milions eren necessaris, però els qui ens van dir que l’obra costaria la meitat ens haurien d’explicar què ha passat, i els qui ara en paguen el doble ens haurien de donar tots els detalls del sobrecost. Al cap i a la fi, són doblers nostres. Seus, meus i de tots els ciutadans de Balears.

Leave a Reply